Biografia escrita per Rafael Font Vaillant

Rafael Font i Farran (Sitges, 1912 – Auxerre, 2003), periodista vocacional i precoç, és, el març de 1931, amb només divuit anys, i com a membre d’Estat Català,  un dels més joves participants a la Conferència d’Esquerres Catalanes en la qual es funda Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1933 passa a militar al PNRE i el 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, s’incorpora al POUM, patint la persecució subsegüent a la seva il·legalització.

Amb la derrota de la República, s’exilia a França, on continua la seva feina de periodista i esdevé, com a militant del POUM, un dels dirigents de la Quarta Internacional durant la Segona Guerra Mundial.

A inicis dels anys 1960 abandona la militància partidària, tot i continuar compromés la resta de la seva vida amb els ideals revolucionaris. A la fi del franquisme retornarà periòdicament a la vila natal, reprenent la seva vocació periodística com a redactor i columnista a Tele/Estel i a L’Eco de Sitges.