Jaume Carner. De Solidaritat Catalana a les finances de la República

Escrita per Pau Vinyes

Jaume Carner i Romeu (El Vendrell, 1867 – Barcelona, 1934) adquireix de ben jove un ferm compromís catalanista i republicà que el porta a fundar el 1899 el Centre Nacional Català, esdevenir el 1901 regidor a l’Ajuntament de Barcelona amb la Lliga Regionalista i, posteriorment, impulsar el Centre Nacionalista Republicà i la Unió Federal Nacionalista Republicana, alhora que desenvolupa una exitosa carrera com a advocat i industrial.

El 1907 és elegit per primer cop diputat, pel seu districte natal del Vendrell, com a candidat de Solidaritat Catalana, de la qual n’esdevé un dels líders del sector republicà d’esquerra. Revalida l’escó en dues ocasions fins que el 1916, després de perdre’l, abandona la política centrant-se en els seus reptes professionals i empresarials.

El 1931, amb l’arribada de la República, la seva prestigiosa figura és reclamada. Primer pel president de la Generalitat Francesc Macià, per tal que lideri la redacció del projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I més tard, pel president del Consell de Ministres Manuel Azaña, per a esdevenir ministre de Finances de la República, càrrec en el qual excel·leix, però que ha d’abandonar per fer front a la malaltia que el portarà a la mort.