Hugas i Duran. Dues nissagues republicanes

Escrita per Pilar Francès

Els Hugas i els Duran són dues nissagues de la Catalunya popular que a finals del segle XIX s’impliquen en el republicanisme federal empordanès que vol fer progressar el país: el cafeter Joan Hugas i Pascual esdevé alcalde de l’Escala el 1906 per la Unió Republicana i el pedagog, periodista i maçó Narcís Duran i Juera ho serà de Sant Feliu de Guíxols el 1912 per la UFNR.
Els seus fills, Gaietà Hugas i Callol i Lluïsa Duran i Cama, es casen i, a la Bisbal d’Empordà, esdevenen llibreters. Durant la Guerra Civil militen al POUM i la CNT, respectivament, i pateixen la repressió franquista en la dura postguerra, però converteixen la Llibreria Hugas en un focus de la resistència cultural catalanista. El fill de tots dos, el pèrit industrial Joan Hugas i Duran, serà el 1979,
com a militant d’ERC, el primer alcalde de la Bisbal del nou període democràtic.
D’altra banda, el funcionari Víctor Duran i Cama, militant d’ERC i maçó, s’exilia el 1939 a França i esdevé fins a la seva mort, un dels més destacats membres del partit a Perpinyà i un fervent activista de la cultura catalana. El seu fill, el professor Narcís Duran i Sesé, segueix el camí de la militància cívica i política com a president d’ERC a la Catalunya Nord el 1996 i la seva neta, Isabel Duran, continua el compromís de la nissaga com a regidora d’ERC a Fillols, el 2008.