Estat Català (1922-1931). De Prats de Molló a la Generalitat

Estudi elaborat per Joan Esculies

El 1919 el diputat Francesc Macià funda i lidera la Federació Democràtica Nacionalista (FDN), el primer partit polític explícitament independentista de la història de Catalunya. Tres anys després, el 1922, la FDN dona pas a Estat Català, una organització que va més enllà d’un estricte partit polític per esdevenir, a partir de la dictadura de Primo de Rivera, un moviment obert que, esgotades les vies polítiques, busca l’alliberament del país també per la via militar.

Els intensos nou anys de vida d’Estat Català —amb l’episodi central dels Fets de Prats de Molló de 1926—, fins a la seva dissolució el 1931, en la confluència del catalanisme republicà d’esquerres que representa la fundació d’ERC, són el preàmbul que permetrà el desvetllament definitiu de la consciència nacional del país i la recuperació de la Generalitat de Catalunya, la institució d’autogovern abolida per les armes dos segles abans.