Gonçal Castelló
(1912-2003)

Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano (Gandia, 1912 – Barcelona, 2003)
Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de València i participà en les lluites estudiantils per la democràcia i l’adveniment de la Segona República. Més endavant ho faria en la Guerra Civil, en la 22 Brigada Mixta, i com a oficial de comandament destacat de la 54 Divisió. Havent arribat a comandant de l’Exèrcit Republicà, al final del conflicte fou empresonat i deportat a Madrid. Ja en llibertat, s’instal·là a la capital de l’Estat esdevenint jurista i procurador dels tribunals. Des de la creació del Tribunal d’Ordre Públic, el 1963, fou un dels advocats més destacats en defensa de processats i presos polítics.
El 1977 fou un dels promotors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Va combinar creació literària, especialment la testimonial o memorialista, i lluita política, evolucionant de republicà comunista valencià a catalanista d’esquerres. Membre de l’Assemblea de Catalunya, va militar al PSAN i el 2002 va ingressar a Esquerra.

Àngel Velasco Crespo (Carlet, 1961)
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València. És coorganitzador de les Jornades de Psicologia i Identitat Nacional, i coeditor dels llibres resultants: Identitats. Convivència o conflicte? (2006); Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d’estat (2007); Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional (2010); i Llengua i emoció (2012). És editor també del llibre Final de viatge. Memòries d’un gandià: amics, coneguts i saludats, de Gonçal Castelló.