Vicent Tomàs i Martí (1898-1924)

Vicent Tomàs i Martí (València,1898 – Artana, 1924). Metge, agitador polític i escriptor. Des dels setze anys va militar en la Joventut Valencianista. A partir de 1918, participà en l’engendrament de l’Agrupació Escolar Nacionalista, Nostra Parla de València i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. El desencís amb el feble valencianisme urbà el va portar a crear la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes del Reialme de València (1919- 1923) per posar en relació els activistes isolats i dur el seu missatge reivindicatiu a l’ambient rural —dominat per la crisi i pel caciquisme— a través d’una publicació mensual, El Crit de la Muntanya (1922-1923). Fou autor d’una àmplia i interessant obra periodística de caire polític i cultural, i també de diverses novel·les breus, la meitat de les quals continuen inèdites.

Escrit per:

Òscar Pérez Silvestre (Eslida, 1973). Tècnic lingüístic i investigador. Des del 1995 desplega una intensa investigació en camps com la literatura, la història social de la llengua, la biografia, la cultura tradicional i la història del seu poble i de la serra d’Espadà. És autor, entre d’altres, dels llibres Paraula de la terra (1997), Aproximació a la història de la JARC (1998), Seidia (2000 i 2021), Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia (2020), Estudis lingüístics sobre Nules: d’Alcover a Griera (2022), La Breu instrucció de la doctrina cristiana de Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer (2022) i Secrets d’Espadà (2024).