El periodista Carles Ribera repassa en una nova publicació de la Fundació Josep Irla la trajectòria d’aquest setmanari nascut a Olot l’any 1930 i consolidat a Girona durant els anys àlgids de la II República
La Sala Carles Rahola de la Delegació de Girona ha aplegat aquest dimecres la presentació «Acció Ciutadana: Premsa política republicana a Olot i Girona (1930-1934)», escrita pel periodista gironí Carles Ribera, guanyador de la Beca d’Estudis Històrics President Irla 2021 –convocada per la Fundació Josep Irla amb la col·laboració de la Diputació de Girona.
Ha comptat amb la intervenció de participació de l’autor de l’obra Carles Ribera, el vicealcalde de Girona Quim Ayats, la historiadora i periodista Anna Teixidor, i el president de la Fundació Josep Irla Joan Manuel Tresserras.
L’obra repassa la trajectòria d’Acció Ciutadana, setmanari nascut a Olot el 1930 com una tribuna de debat polític però també de difusió de la vida social, que es consolida amb la proclamació de la República l’abril de 1931 convertint-se en l’òrgan d’expressió a la comarca d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’empenta del setmanari el porta a fer el salt a Girona la tardor del 1932, eixamplant l’àmbit de difusió a totes les comarques gironines en paral·lel a la consolidació́ electoral del partit, un paper que el periòdic juga fins a la seva desaparició l’estiu del 1934 coincidint amb un moment de crisi d’ERC a Girona arran de la inesperada pèrdua, uns mesos abans, de l’alcaldia de la ciutat.
La presentació es pot recuperar al canal de Youtube de la Fundació:
Acció Ciutadana, un precedent de la premsa comarcal gironina
El vicealcalde Quim Ayats ha agraït l’estudi d’Acció Ciutadana, un setmanari que va comptar amb la firma de persones tan destacades com el president Josep Irla, el líder del republicanisme empordanès Josep Puig Pujades o els alcaldes gironins Miquel Santaló o Pere Cerezo. “La importància de publicacions com aquestes ens ajuden a recuperar la memòria i posar-ne en valor la tasca i trajectòria que es va fer”, ha destacat.
Emmarcant el context, la periodista i historiadora Anna Teixidor ha repassat les capçaleres republicanes més importants d’aquell moment a comarques gironines. “Capçaleres com L’Empordà Federal nascut a Figueres, El Programa a Sant Feliu de Guíxols, L’ARA a Palafrugell… Totes aquestes publicacions van anar evolucionant al llarg del primer terç del segle XX fins a adherir-se el 1931 a Esquerra Republicana. En aquest mosaic és on hem d’inserir Acció Ciutadana“.
Carles Ribera, ha explicat els inicis d’aquesta capçalera, que si fos avui, s’hauria creat en format de Twitter, d’Instagram o de Twitch fins i tot, on hi hauria joves activistes fent tertúlies per streaming. “Així va néixer aquest setmanari, a mans de joves amb ganes d’impulsar un canvi polític i social”.
A diferència de moltes publicacions, que naixien i morien en poc temps, “Acció Ciutadana es va consolidar, creant un precedent de la premsa comarcal, i que no recuperarem a casa nostra fins ben bé passada la dictadura”, ha remarcat Ribera.
L’autor de l’obra també ha destacat la veritat de noms del món de la política i la cultura de comarques que van passar per aquest setmanari. En especial, la de la mestra i activista feminista Llibertat Serra i Bartina, “la gran descoberta feta a partir d’aquesta investigació”.
El president de la Fundació Joan Manuel Tresserras ha tancat l’acte reivindicant la importància de recuperar la història de la premsa del país: “Vivim un canvi dels sistemes de comunicació, i no hi ha forma de fer una anàlisi si no tenim aquesta perspectiva història que ens arriba a través del coneixement dels personatges i de publicacions com Acció Ciutadana“.
Sobre l’autor
Carles Ribera i Rustullet (Girona, 1968) és llicenciat en Història per la UdG, ha treballat des del 1989 com a periodista. Ha estat corresponsal de la revista de la Unió de Pagesos La Terra, col·laborador de Presència, redactor en cap d’El Punt, subdirector de l’Avui, director adjunt i vicedirector d’El Punt Avui i director del setmanari La República. Actualment, treballa al Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
En el terreny de la recerca històrica, ha publicat diversos articles sobre la Guerra Civil i l’exili i els llibres «Notícia d’un republicà» (2006), «Cent dies de juliol» (2007) i «El carrer de l’infern» (2016). El 2016 va rebre una beca Carles Rahola per una investigació sobre el periòdic satíric gironí «El Pont de Pedra (1935-1936)».
