Les conseqüències de la crisi climàtica, les onades migratòries o la concentració de poder empresarial, entre altres, ens porten a creixents nivells de pobresa, desigualtat, precarietat i atur, i obren la porta a què l’extrema dreta es presenti com una alternativa.

Els reptes del futur immediat són enormes, i és aquí on els instruments públics i polítics més propers adquireixen un paper clau. Per conèixer amb què i com fer-hi front, parlem amb el politòleg Joan Cuevas, especialitzat en polítiques públiques i socials, autor «Transformar des de la política. Factors d’èxit i fracàs de la política que vol canviar la societat» (Edicions Els Llums).

En un món tan globalitzat com el que ara estem immersos, com es pot millorar la vida de les persones des de la política local? Quan analitzem les polítiques públiques com educació, salut o habitatge, ens adonem que per aconseguir un major impacte per a reduir les desigualtats i generar benestar, la tendència és que cada vegada es proveeixin més amb una lògica descentralitzada, més a prop de les persones. Entendre més la casuística de les persones i, per tant, decidir com s’han de modular els serveis des de la proximitat. Per això, la política municipal té tanta importància més que mai avui.

És possible aplicar-ho aquí? Aquesta lògica encara és molt contracultural a casa nostra i fins i tot, contranormativa. Per tant, com a primer pas, no ens hem de limitar al que diuen les competències, sinó que es pot anar a l’acció, tenint en compte que la normativa dona bastant marge als municipis per executar més polítiques.

L’altre element a considerar és el de focalitzar molt bé els objectius de les polítiques que es volen executar. Revisant els diferents governs municipals que he analitzat a «Transformar des de la política», s’observa clarament com aquells governs que decideixen molt bé què fan −i això vol dir decidir què no fan, la qual cosa a les esquerres i al progressisme, en general, els costa renunciar−, decidint molt bé en què es focalitzen, tenint un pla i una política de manera efectiva i real, que no sigui una política basada en el magical thinking, obtenen bons resultats.

Fins ara no s’ha aconseguit, per què tenim administracions massa complexes o governs amb plans complexos? Tenim administracions molt desajustades als temps actuals i als reptes que ens proposem avui, i segurament els governs tampoc han sabut com operar amb aquesta administració tan desfasada. També és cert que la política hauria d’haver provocat aquest canvi en l’administració pública, i no ho ha fet. I al final tot configura un context en què tens governs que clarament tenen la voluntat de donar resposta a les necessitats i combatre les desigualtats, però no acaben trobant els mecanismes per executar aquestes voluntats.

Joan Cuevas: “Per aconseguir un major impacte en generar benestar, la tendència ens diu que cada vegada les polítiques es proveeixin més amb una lògica descentralitzada”

Per on cal començar aquest canvi doncs? En el llibre «Transformar des de la política» parlo de quatre estratègies de canvi que hauríem de tenir en compte. Una és com transformem l’administració pública perquè sigui menys jeràrquica i més descentralitzada, pugui seleccionar millor el talent i fer créixer i desenvolupar professionalment el personal que té, posant fi a aquestes oposicions llargues i memorístiques. Alhora, els partits polítics s’han d’obrir i aconseguir marcar molt més l’agenda pública, ja que aquest és un dels hàndicaps amb què s’han trobat molts dels governs municipals que van sorgir de les eleccions del 2015, en tant que tenien una visió clara del que volien fer a nivell de polítiques municipals, però eren incapaços de tenir una agenda concreta i poder convèncer a la ciutadania i d’implicar-los en el projecte.

Creus que en els darrers cinc anys, amb tots els canvis polítics que hi ha hagut a nivell municipal, s’ha avançat en la bona direcció pel que fa a la governança de polítiques públiques locals? Aquesta és una reflexió pels governs de transformació que van guanyar molts municipis grans en les eleccions de 2015, però també ho extrapolo al conjunt de les forces progressistes transformadores: crec que honestament alguna cosa no s’està fent bé…

Joan Cuevas: “Tenim administracions molt desajustades als temps actuals i als reptes que ens proposem avui”

A què es deu? Perquè la maquinària que ha d’executar les polítiques transformades, que sobretot és l’administració, sota el lideratge polític d’organitzacions polítiques, segueix treballant sota una lògica de planificació tradicional, no de gestió del canvi.

Però estem parlant d’un procés a mig-llarg termini… És cert, però també és cert −i és l’aposta que també faig en el llibre− que es tracta de donar receptes concretes de com a curt termini es poden canviar algunes maneres de fer polítiques per garantir èxits concrets, sense oblidar que a mig-llarg termini haurem d’abordar la reforma de l’administració i també de les organitzacions polítiques.

I en aquest procés de transformació de la política, com ha de participar-hi la ciutadania? La ciutadania organitzada, especialment les entitats socials i del tercer sector, molt presents a Catalunya, ha d’aprendre a fer més incidència política i col·laborar amb les organitzacions públiques i polítiques, posant en comú el seu coneixement i expertesa. Si la dècada dels 2000 van ser els anys de la professionalització de les entitats, crec que ara és el moment de la incidència política i de l’advocacy de les entitats.

I a nivell de les administracions públiques, crec que hi ha un marge de millora quant a la participació directa. S’ha tendit a pensar que per aplicar processos participatius, les polítiques resultants seran un èxit, i no és pas així. És un exercici delicat, encara molt experimental, i per tant, no es tracta de fer el major nombre de processos participatius, sinó de que quan n’obrim un, sapiguem amb quin objectiu es fa, quins perfils incorporarem i què esperem que ens aporti la ciutadania.

Hem parlat de la implicació entre els actors que hi intervenen en un mateix municipi. Però, entre diferents municipis, com ha de ser aquesta col·laboració? Com explicàvem, no hi ha un únic municipi o grup de municipis en què ens puguem emmirallar pel seu èxit rotund, però sí bones pràctiques de les que extreure un aprenentatge. El problema és que existeix tan poca comunicació entre municipis que davant d’un problema compartit per diversos d’ells a vegades tenen la solució a municipis del costat i ningú no és capaç d’anar a preguntar com ho han resolt.

Com començar a treballar aquesta xarxa col·laborativa entre territoris, doncs? En alguns àmbits de política pública, ja es comencen a crear xarxes de comunicació entre municipis, forçant a que s’organitzin reunions mensuals, dinamitzades i amb un tema central sobre la taula. Però són poques experiències, encara molt prudents i de forma antinatural per l’administració.

Un altre aspecte que cal tenir en compte aquí, si es volen obtenir resultats òptims, és el procés d’avaluació. Tenim una tendència a avaluar polítiques on sempre hagi de sortir un aspecte positiu, però cal ser honestos i avaluar correctament, no destacant aquelles qüestions que per compromís cal destacar, sinó només aquelles experiències que realment siguin destacables, per tal de poder-les exportar a altres espais i extreure’n un aprenentatge real.

 Joan Cuevas: “Si la dècada dels 2000 van ser els anys de la professionalització de les entitats, ara és el moment de la incidència política i de l’advocacy de les entitats”

Amb unes eleccions catalanes imminents, quins deures li posaria als partits polítics catalans, independentment del seu projecte polític concret? La situació dels partits polítics la descriuria com organitzacions molt immerses en si mateixes, amb pocs espais de dinamització més enllà de la militància activa, i amb una lluita pel poder molt centralitzada. Per trencar aquesta dinàmica, una primera recomanació que els donaria és que extreguin un aprenentatge de les organitzacions del tercer sector i del voluntariat en tant que són organitzacions que tenen equips creats per a dinamitzar la participació, amb una experiència de militància de col·laboració enriquidora, ja que treballen en projectes on aportes en funció de les teves preferències personals.

Un altre tema fonamental és el de marcar l’agenda política. Crec que les organitzacions d’esquerres han renunciat a tenir projectes polítics i, en conseqüència, s’han allunyat del món acadèmic i professional, per tant, de l’expertesa i del coneixement. Per tant, és important tenir una agenda, i una agenda que sigui co-construïda.

Un tercer aspecte tindria a veure amb l’autoresponsabilitat de començar a promoure una reforma de l’administració pública i, sobretot, tenir una direcció pública que tingui capacitat de liderar aquest canvi. I el darrer element, que té a veure amb els lideratges, és el de tenir molt present què s’espera d’un candidat i quins criteris ha de reunir. I fer això sota un procés que sigui mínimament públic, on la militància també participi obertament.