Estem davant d’una crisi climàtica?

De canvis climàtics, al llarg dels milers de milions d’anys que té la Terra, n’hi ha hagut molts; la diferència és que l’actual està provocat per l’acció de l’ésser humà, i té unes conseqüències directes en la sostenibilitat de la vida mateixa.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera estan arribant a uns nivells sense precedents. En conseqüència, el ritme d’escalfament global s’ha accelerat en els últims anys, amb un increment d’entre 0,15 i 0,25ºC per dècada, en funció de la regió del planeta.

Albert Llausàs, membre de l’Institut de Medi Ambient de la UdG i autor de l’article de la revista Eines «Els límits del clima: a la natura, segons la ciència i per la societat», alerta que tot i que històricament la temperatura mitjana de la Terra ha estat en canvi permanent, “és perillós pensar que l’increment d’unes poques dècimes per dècada que s’està registrant en els darrers decennis no té rellevància”. De fet, els estudis paleoclimàtics revelen que en els darrers 10.000 anys, la temperatura ha oscil·lat poc més d’1°C, per sobre o sota, de la temperatura mitjana, per tant, una estabilitat climàtica que també havia propiciat una certa estabilitat a la biosfera, sense grans episodis d’extincions massives d’espècies per causes naturals.

Us recomanem també ⬇

Temperatures en augmentfenòmens meteorològics extrems, desglaçament de l’Àrtic, o pujada del nivell del mar són alguns dels efectes que està començant a patir el planeta i que cada cop són més freqüents. En conseqüència, els cicles vitals de moltes espècies de plantes, per exemple, s’estan veient alterats amb un avançament de la brotada i la floració i un retard en la pèrdua de la fulla, o algunes espècies animals estan experimentant desplaçaments latitudinals i altitudinals cercant les condicions que els són òptimes com a estratègia d’adaptació.

Aquests indicadors mostren com la Terra està afrontant l’arribada d’una crisi climàtica. Un procés, que com apunta Louis Lemkow, professor de sociologia ambiental de la UAB, no és nou: “Al llarg de la història del planeta, hem patit diversos canvis climàtics. Però la diferència, en aquest cas, és que és un canvi climàtic molt accelerat i les causes són degudes a l’acció dels excessos humans”.

 

Louis Lemkow: “L’impacte i la incidència sobre el clima des de la revolució industrial és avui molt notable”

Precisament per aquesta activitat humana, la comunitat científica alerta que el planeta es troba immers en una crisi climàtica, davant la qual la societat haurà de fer front a nivell mundial. En aquest sentit, diverses entitats civils i administracions han començat a declarar la situació d’emergència climàtica i ambiental per reflectir la gravetat i la magnitud del forçament climàtic generat pels humans.

Els primers governs en fer-ho han estat el d’Escòcia i el de Gales, el 28 i el 29 d’abril de 2019, respectivament. A principis de maig, el Parlament britànic va aprovar una declaració d’estat d’emergència ecològica i climàtica –el primer parlament estatal en tirar-ho endavant– com a resposta a les mobilitzacions impulsades per la plataforma Extinction Rebellion, sorgit a la Gran Bretanya, crescut en paral·lel a les vagues escolars pel clima promogudes per l’adolescent sueca Greta Thunberg.

En el cas català, el passat 14 de maig el Govern de la Generalitat va declarar la “situació d’emergència”, un acord amb què es pretén assolir els objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts a la Llei del canvi climàtic, aprovada l’estiu de 2017. Entre altres mesures, es preveu destinar majors recursos públics a la transició energètica, frenar la pèrdua de biodiversitat, desenvolupar un model de transport més sostenible o celebrar un ple monogràfic anual al Parlament de Catalunya per tractar la crisi climàtica.

 

Un impacte climàtic diferencial

Tot i que l’impacte d’aquest canvi climàtic afecta la totalitat del planeta, té unes conseqüències desiguals per al planeta. En concret, els impactes a mig i llarg termini –i que ja comencen a ser visibles– seran majors en zones específiques, aquelles que són geogràficament i socialment més vulnerables.

Mentre que els estats més rics del món estan situats, generalment, en latituds més fredes, les zones més pobres estan concentrades de manera desproporcionades al voltant de l’equador i, per tant, un lleuger increment de la temperatura pot ser devastador per a la producció de cultius, la productivitat laboral i la salut humana.

La variable socioeconòmica també té un paper clau en els efectes del canvi climàtic. Com apunta Lemkow, “els impactes dels desastres naturals no són neutrals, per tant, malgrat que els efectes poden tenir la mateixa magnitud, la regió es veurà més o menys afectada en funció de les seves infraestructures, la qualitat dels seus habitatges o dels ingressos econòmics dels seus habitants.

Louis Lemkow: “Les societats més vulnerables són aquelles que es veuran més afectades pel canvi climàtic”

Tot i que l’impacte no és exclusiu de les regions més pobres. I és que com explica Lemkow, fins i tot en els estats més desenvolupats econòmicament existeixen grans desigualtats socials. Per exemple, si posem el focus sobre els EUA, estat amb el PIB més gran del món i que actualment consumeix el 20% dels combustibles fòssils –sent així un dels estats que més emissions produeix a l’atmosfera– serà precisament el resultat de les desigualtats socials que el canvi climàtic infligirà un dany més gran a les àrees més socialment vulnerables dels Estats Units.

L’impacte d’aquests desastres naturals, junt a la desertització, la disminució dels recursos i de les collites, està obligant a desplaçar persones, principalment poblacions senceres on l’agricultura és el principal mitjà de subsistència. Són els anomenats refugiats climàtics o refugiats ambientals.

Segons l’Organització Internacional per a les Migracions, en el 2018 hi va haver 17,7 milions de desplaçats interns, dels quals, més de dos milions eren atribuïbles a desastres relacionats amb fenòmens meteorològics extrems. L’Agència de l’ONU per als Refugiats va senyar que d’altres 883.000 persones que va registrar com a desplaçats interns, el 32% estaven relacionats amb inundacions i el 29% per efecte de les sequera. Un informe del Banc Mundial de 2018 donava una dada més alarmant: per al 2050, el canvi climàtic podria obligar a més de 140 milions de persones a migrar dins dels seus propis països. Una situació que el mateix informe remarcava que es podria reduir en un 80% si es prenguessin mesures d’abast mundial per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacles i una sòlida planificació del desenvolupament tant a nivell internacional com nacional.

Comparteix aquesta noticia