Una anàlisi de les polítiques europees de gestió de les migracions i arribades de refugiats, amb Helena Castellà i Blanca Garcés
En els darrers anys la UE ha vist com les demandes d’asil en territori europeu es mantenien en xifres records i posaven de relleu dues qüestions principals. Primer, la incapacitat del sistema europeu d’asil per rebre i acollir adequadament tot aquest gruix de persones, i segon, la negativa dels estats membres a avançar cap a una harmonització major en aquest sentit, que permeti assegurar un sistema eficient i garanteixi el respecte dels drets humans de les persones migrades que necessitin protecció internacional.
Per tant, ens apropem més a una Europa d’acollida o, per contra, a una Europa Fortalesa? Blanca Garcés, investigadora de l’àrea de migracions del CIDOB, i Helena Castellà, politòloga i assessora en el Parlament europeu, conversen sobre els èxits i limitacions del model de polítiques migratòries que han impulsat les institucions europees en aquests darrers anys.
La realitat, en xifres
A l’inici d’una nova legislatura en el Parlament europeu, la migració i l’arribada de refugiats continuen situades al centre del debat públic i mediàtic europeu. De fet, la ruta del Meditarrani, catalogada en el 2018 com una de les més perilloses del planeta, continua sent la via d’entrada de moltes persones que intenten arribar al continent europeu.
Segons dades d’ACNUR, la població mundial de desplaçats va augmentar en 2,3 milions de persones durant el 2018. Al finalitzar l’any, prop del 70,8 milions de persones al món es van haver de desplaçar com a resultat de la persecució, el conflicte, la violència o les violacions dels drets humans en els seus països d’origen.
Malgrat aquest creixement, les últimes dades disponibles de l’OCDE, senyalaven que per primer cop des de 2011 s’havia produït un lleuger descens del flux migratori als països de l’OCDE, fins a un 5% respecte l’any anterior.
Segons aquest organisme, es deu principalment a una disminució significativa en el nombre de refugiats, especialment a Alemanya, país que va rebre un 73% menys de peticions d’asil que en el 2016.
Blanca Garcés, investigadora de l’àrea de migracions del CIDOB, ha confirmat aquesta disminució tant en el nombre d’arribades com de demandants d’asil, però puntualitza que no s’ha donat en el context espanyol, que ha vist augmentar “considerablement” el nombre de sol·licitants d’asil, especialment de països del centre d’Amèrica, Veneçuela i Colòmbia. De fet, aquesta setmana la Comissió d’Ajuda al Refugiat (CEAR) presentava l’informe anual sobre “La situació de les persones refugiades a Espanya i Europa”, en què posa de manifest que Espanya va batre rècord històric en peticions d’asil durant el 2018: en va rebre 54.065, situant-se en el quart país de la UE que va rebre més sol·licituds, en canvi només en va concedir a 2.895 persones, per sota d’un 10% de les demandes.
La securització de les polítiques migratòries
La situació actual a les fronteres, sobretot arran de l’augment d’entrades per les costes gregues i italianes als darrers anys, ha portat a una crisi de l’espai Schengen tal com s’havia concebut fins ara. Per fer-hi front, des de les institucions europees s’havien impulsat algunes propostes com el programa de reubicació de refugiats o l’intent de reformar el Conveni d’acollida de refugiats de Dublín.
La politòloga Helena Castellà, autora de l’informe «Polítiques Migratòries i propostes de futur», on analitza la composició actual dels sistemes de gestió de les migracions en tots els seus aspectes bàsics –control de fluxos, estrangeria, asil i integració–, senyala que el sistema europeu d’asil s’ha mostrat “incapaç d’avançar cap a un model més harmonitzat i amb més garanties de protecció per als sol·licitants de protecció internacional”.
Helena Castellà: El gran problema és que no han fet propostes realistes ni efectives
Aquesta política respon, segons Castellà, a una tendència dels estats membres a interposar els seus propis interessos per sobre dels valors fundacionals de la UE i els drets humans. “L’immobilisme i els interessos propis d’aquests estats membres han fet que no s’acabessin d’implementar noves reformes i, per tant, que no s’avancés cap a una legislació efectiva que garantís la protecció dels drets humans i els valors fonamentals”.
En aquesta línia, la Comissió Europea (CE), com a argument per desbloquejar el projecte de política comuna d’asil, ha centrat les seves polítiques en reforçar la seguretat i el control de fronteres, deixant en un segon pla la integració o els aspectes humanitaris.
Una de les respostes de la UE més qüestionades ha estat l’anomenada externalització de fronteres, un conjunt de pràctiques orientades al control de fluxos migratoris que desplacen part de la responsabilitat del control fronterer a tercers països. Garcés ha criticat durament aquesta pràctica, que “pretén disminuir el nombre d’arribades a canvi de finançar, subvencionar i subcontractar països i governs tan qüestionables, com Líbia, Marroc o Turquia”.
Blanca Garcés: “S’ha prioritzat el dret dels estats membres a defensar les seves fronteres, per sobre del dret a la vida”
En conseqüència, s’està produint un desplaçament de la frontera europea cap al sud, des dels països veïns fins a l’Àfrica subsahariana. Per tant, com han posat de manifest Garcés i Castellà, “amb aquest tipus de polítiques no s’està evitant la sortida de persones dels seus països d’origen, sinó que quedin continguts abans d’arribar a territori europeu, en un camí que fins fa ben poc era el Mediterrani i que cada cop es va desplaçant més cap a països com Níger, Mali o Mauritània”.
Possibilitats de canvi
L’informe«Polítiques Migratòries i propostes de futur» recull algunes propostes per a una millor gestió de les migracions i arribada de refugiats a partir de la veu de diferents d’experts, responsables polítics i organitzacions que treballen pels drets de les persones migrades.
Una de les principals crítiques és el model europeu actual, que se centra cada cop més en la gestió de fronteres i en la seva seguretat. Per això, es proposa ressituar el respecte pels drets humans com a valor central de les polítiques migratòries, assegurant precisament el respecte dels drets de les persones migrades per sobre de tot. En aquest sentit, la investigadora del CIDOB Blanca Garcés ha manifestat que cal replantejar les polítiques de fronteres, que ara mateix es tracta d’una “mesura efectiva més aviat per contenir els fluxos migratoris sense tenir en compte la vulneració de drets humans que es puguin donar durant el procés”, i que, a més, “no deixen de ser polítiques de contenció amb poca perspectiva o recorregut a mig i llarg termini”.
Sumat a això, diversos experts també posen el focus en la crisi de governança de la UE, especialment en la gestió de les polítiques migratòries. Mentre l’harmonització de les polítiques de la UE en matèria de control de fronteres és més evident, hi ha molta desigualtat en les polítiques d’asil, dret a vot, naturalització o integració als diversos Estats Membres, generalment per reticències a cedir la seva sobirania en aquest àmbit.
La composició del nou Parlament europeu, amb un creixement contingut de l’extrema dreta i una presència més destacada de les forces d’esquerra, pot oferir noves polítiques. Però perquè aquestes polítiques tinguin efectivitat, la politóloga Helena Castellà apunta de què és necessari “una major solidaritat i coresponsabilitat entre els estats membres” per assegurar la continuïtat del model europeu tal i com es va plantejar”.
Per això, és imprescindible l’harmonització dels models d’asil, l’escurçament del temps d’espera per a la resolució de la sol·licitud de protecció internacional o l’establiment de vies legals i segures d’arribada a la UE a través de canals com la creació d’un visat humanitari europeu, entre altres mesures. Pel que fa a la normativa reguladora del dret d’asil a la UE, caldria reformular el model d’acollida basat en el sistema de Dublín cap a un model més just per a tots els Estats de la Unió, i basat en les característiques i les preferències de les persones refugiades.
Per assegurar el compliment dels acords presos en matèria de migracions, Castellà ha proposat “establir mecanisme sancionadors clars i efectius als estats membres incomplidors de els normatives i acords presos en l’àmbit de les migracions.