És el segon debat del cicle «Moviments socials i reptes de Futur» que organitza la Fundació Josep Irla a les Comarques Gironines, un projecte coordinat per Dolors Bassa

Aquest dissabte 6 de novembre s’ha celebrat la jornada sobre el Dret a l’habitatge i noves formes d’urbanisme, amb experts de la Universitat de Girona i entitats del sector.

L’acte, que ha tingut lloc a la Factoria Cultural La Coma Cros de Salt, ha comptat amb la intervenció inicial del regidor d’habitatge de Salt Àlex Barceló. A partir de la complexitat que viu Salt en matèria d’habitatge, Barceló ha posat sobre la taula la dificultat per garantir el dret a l’habitatge, marcat per l’increment de preus: “Allò que abans eren habitatges, avui són actius immobiliaris, aquí rau la clau de la qüestió”.

La taula rodona ha comptat amb els professors de la UdG Josep Mª Aguirre, Gabriel Barbeta i Isabel Salamaña, i amb el portaveu del Sindicat de Llogateres de Girona Aliou Diallo.

Josep Mª Aguirre, doctor en Dret i professor de dret administratiu de la UdG, ha fet un recorregut històric sobre els problemes de l’habitatge que ha patit el país des de la industrialització i ha recordat com el règim franquista va treballar per transformar l’Estat espanyol, un país de llogaters, en un país de propietaris. “Això fa que avui l’Estat espanyol sigui un dels grans països de propietat de la Unió Europea amb més de tres quarts del parc mobiliari en propietat”.

També ha manifestat la problemàtica de la falta d’habitatge de protecció pública, basat en un model de compra-venda: “Tots els esforços que hem fet durant dècades per construir un parc d’habitatge públic donen com a resultat que avui no en tenim”. Per tant, “hem de substituir la compra-venda d’habitatge de protecció pública pel lloguer perquè ens dona major flexibilitat per donar resposta residencial a diferents persones, en funció dels seus ingressos”, ha afegit.

Gabriel Barbeta, doctor en Arquitectura i professor d’ecoarquitectura per la UdG, ha alertat que aquesta falta per exercir un dret tan fonamental com el de l’habitatge es deu a factors socials: “La consciència humana que hi ha hagut fins ara ens ha portat a què el dret de l’habitatge s’hagi convertit en un dret d’especulació“. Com a solució, proposa “educar en uns altres valors”, com el de “compartir, cooperar i empoderar la ciutadania perquè participi en la construcció i gestió dels seus habitatges”.

Isabel Salamaña, doctora en Geografia i membre del grup d’Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental de la UdG, també ha denunciat l’especulació dels grans capitals: “L’habitatge ja no és una inversió familiar, sinó que és el mercat el que inverteix en un bé que no té res a veure en viure-hi”. En conseqüència, “impossibilita la compra i cada cop dificulta més el lloguer de l’habitatge”, una crisi de l’habitatge que “no només expulsa les classes més vulnerables dels nostres municipis, també la classe mitjana i treballadora”.

Aliou Diallo, portaveu del Sindicat de Llogateres de Girona, ha reivindicat el paper dels moviments socials especialment en la defensa de persones llogateres, que la llei “ha deixat sense drets” en moltes ocasions i, per contra, “sí ha blindant la propietat”. “Com a sindicat, demanem una regulació de preus efectiva, una durada major dels contractes de lloguer i que també s’obligui als grans tenidor del territori a pactar lloguers socials per a les famílies vulnerables davant la manca d’habitatge públic a curt termini”.

Aquesta jornada forma part del cicle «Moviments socials i reptes de Futur» que organitza la Fundació Josep Irla a les Comarques Gironines durant aquesta tardor. El projecte, coordinat per Dolors Bassa, neix amb la intenció de generar espais de reflexió i debat al territori sobre les qüestions claus d’avui: feminisme, el dret del treball, el dret de l’habitatge, la solidaritat i la cooperació o el canvi climàtic.