Un nou model d’arquitectura al servei d’una idea de país

A principis dels anys trenta del segle XX a Catalunya es produeix una clara identificació d’interessos entre un grup de joves arquitectes amb inquietuds modernitzadores i la ideologia política republicana i progressista. Junts pretenen canviar les condicions de vida dels ciutadans. Aquesta preocupació social, acompanyada del coneixement de la realitat europea i la intenció de traslladar aquest progrés a les ciutats catalanes, defineix el pensament dels nostres protagonistes. Abans d’ells altres professionals havien lluitat des de pressupòsits republicans per la modernització del país. Però no serà fins a finals dels anys vint, i sobretot durant la dècada dels trenta, que aquest pensament s’agrupa en un moviment renovador de l’arquitectura, que creix en paral·lel a d’altres moviments, com el de renovació pedagògica, als quals permet desenvolupar-se amb totes les seves potencialitats la nova i esperançada etapa republicana.

Gemma Domènech i Casadevall (Girona, 1970)
És doctora en Història de l’Art i investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Autora de la monografia Els oficis de la construcció a Girona. 1419-1833 (2001), ha publicat diversos articles sobre arquitectura i patrimoni d’època moderna i contemporània i ha treballat en diversos àmbits de gestió i recerca sobre patrimoni cultural.

Rosa Maria Gil i Tort (Barcelona, 1962)
És llicenciada en Història i Màster en Arxivística. Arxivera i historiadora de professió, ha publicat vàries monografies i articles sobre la defensa del patrimoni, la història de l’arquitectura i el seu context social. Ha estat coordinadora i comissària de diverses exposicions relacionades amb l’arquitectura gironina i escriu regularment sobre aquests temes en la premsa especialitzada.