Els moviments per l’autodeterminació a Europa

Estudi de Marc Sanjaume, Jordi Mas i Ivan Serrano

Els moviments sobiranistes i regionalistes, lluny de ser una anomalia, representen una peça central de la política europea.  Aquestes demandes polítiques sovint han estat descrites de manera despectiva per part dels grups polítics majoritaris i de les institucions estatals. Intel·lectuals de renom també han reproduït discursos contraris a aquestes demandes territorials, tot reforçant prejudicis molt arrelats al pensament polític modern. En aquest marc, les demandes polítiques de les minories acostumen a ser presentades com a retrògrades, conservadores, il· liberals, egoistes i oportunistes, és a dir, com una «revolta contra la Modernitat», com va expressar el sociòleg Seymour Martin Lipset (1922-2006) en relació a les demandes perifèriques. Tenen fonament, aquests prejudicis? Què en sabem, d’aquests moviments? Quina presència i suport tenen? Quins factors expliquen aquest suport i la seva aparició? Aquest estudi cerca respondre aquestes preguntes mitjançant una anàlisi quantitativa que presenta una nova base de dades sobre moviments autode· terministes a les regions NUTS de la UE-28 —acrònim de l’expressió francesa Nomenclature des Unités Territoriales Statistiques [Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques].