La IA en el futur de les llengües europees no hegemòniques
Elaborat per Albert Cuesta
La irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) representa una de les transformacions tecnològiques més profundes de l’actualitat, amb implicacions de gran abast per a tots els sectors de la societat. Aquest estudi acadèmic detalla l’impacte d’aquesta tecnologia, amb un èmfasi particular en la variant generativa i els models de llenguatge grans (LLM), sobre el futur de les llengües europees no majoritàries. L’anàlisi explora tant els efectes positius, que ofereixen noves vies per a la preservació i revitalització lingüística, com els desafiaments inherents, que podrien exacerbar les desigualtats digitals existents.
Es defineix la IA com un camp dedicat a la creació de sistemes que emulen la intel·ligència humana, i la IA generativa com la capacitat d’aquests sistemes per produir contingut nou i realista. Els LLM, un subconjunt de la IA generativa, es presenten com el motor d’aquesta revolució lingüística, entrenats en vastes quantitats de dades per comprendre i generar llenguatge humà. No obstant això, la dependència d’aquests models de grans corpus de dades revela una vulnerabilitat crítica per a les llengües amb pocs recursos.
L’informe destaca les oportunitats que la IA ofereix per a la documentació, l’aprenentatge i l’accessibilitat de les llengües no majoritàries, així com el foment de la creativitat i el desenvolupament econòmic local. No obstant això, també s’aborden els riscos significatius, com l’ampliació de l’escletxa digital, la propagació de biaixos algorítmics, la manca de transparència dels models i el perill d’homogeneïtzació cultural. A través de casos d’estudi com el Projecte AINA per al català, l’experiència d’Islàndia amb OpenAI i iniciatives reeixides en basc i kalaallisut, es demostra que la proactivitat, la inversió en dades, la col·laboració publicoprivada i l’enfocament en aplicacions pràctiques són fonamentals per a la supervivència digital. L’anàlisi dels benchmarks [índexs de referència] comparatius subratlla la necessitat de mètriques més justes i culturalment rellevants per avaluar el rendiment dels LLM en llengües amb pocs recursos. Finalment, l’estudi examina la Llei d’IA de la UE, que, tot i no abordar explícitament les llengües, estableix un marc ètic i de seguretat que pot influir indirectament en la diversitat lingüística. Es conclou que el futur de les llengües europees no majoritàries en l’era de la IA depèn d’un enfocament col·laboratiu, estratègic i centrat en l’ésser humà, que transformi els desafiaments en oportunitats per a la inclusió i la preservació cultural.
