Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas

Biografia escrita per Joan Esculies

Josep Fontbernat (Estanyol, 1896- Andorra la Vella, 1977) fou amic íntim i col·laborador de Francesc Macià en la seva lluita per les llibertats de Catalunya. Va esdevenir lloctinent del futur president de la Generalitat en els fets de Prats de Molló, intent insurreccional d’un grup de catalans que pretenien l’enderrocament del règim de Primo de Rivera i l’alliberament nacional de Catalunya. Fracassada aquesta temptativa, Fontbernat fou detingut i expulsat a Bèlgica. Fontbernat va ser director general de la radiodifusió de Catalunya, delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya al Gran Teatre del Liceu, director de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona, director de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, i creador a Barcelona de l’Orquestra Simfònica Catalana. Amb l’arribada de la República va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya. En acabar-se la Guerra Civil es va exiliar a França, on col·laborarà en diferents publicacions, tot escrivint articles polítics i musicals. Un cop establert a l’exili, li fou oferida la presidència de la Generalitat de Catalunya, càrrec que refusà. El seu enyor de Catalunya el va fer establir-se a Andorra, on va ser el fundador dels Cors Andorrans.