Francesc Layret
(1880-1920)

Francesc Layret i Foix (Barcelona, 1880-1920)
Advocat i polític.
Posà el seu despatx d’advocat al servei dels problemes laborals dels treballadors, víctimes sovint de la repressió.
Fundador de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1902). Milità en la Unión Republicana i en fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona (1905), on defensà la construcció d’escoles amb l’ensenyament en llengua catalana, en coeducació i sense adoctrinaments. Convençut de la necessitat d’una esquerra catalana independent i amb una orientació socialitzant, impulsà succesivament la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), el Bloc Republicà Autonomista (1915) i el Partit Republicà Català (1917). Elegit diputat a les Corts espanyoles (1919).
Fou assassinat per pistolers de la Unió de Sindicats Lliures, a ordres del governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido. El seu enterrament, enmig d’un clima de commoció social, fou acompanyat d’una vaga general i d’enfrontaments amb la guàrdia civil.

Joaquim Ferrer i Roca (Barcelona, 1937)
Historiador. Entre d’altres obres ha publicat Francesc Layret 1880-1920 (1971), Simó Piera, perfil d’un sindicalista (1972), El primer Primer de Maig a Catalunya (1973), La vaga de l’Harry Walker 1970-1971 (1974); i els assaigs Un nou impuls per a Catalunya (1982) i El fil roig (1995).
Va militar al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i, des del 1978, a Convergència Democràtica de Catalunya. Ha estat conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1985-1988), diputat al Congrés, al Parlament i senador. President de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem).