Daniel Gamper analitza el principi de laïcitat i com portar-lo a la pràctica en els estats democràtics
«Laïcitat i pluralisme. Una arquitectura de la convivència en llibertat» és el nou estudi que acaba de publicar la Fundació Josep Irla. S’ha presentat aquest dijous 25 de febrer des de la Fàbrica Lehman de Barcelona, en un format virtual, on el filòsof polític Daniel Gamper ha analitzat amb la periodista Magda Gregori la relació de l’Estat amb les confessions religioses seguint el principi de laïcitat i com garantir-hi la llibertat de consciència.
Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació, ha descrit la laïcitat, i més concretament la laïcitat política, com un dels principis fonamentals del republicanisme contemporani, que sovint ve acompanyat de polèmiques: “Les controvèrsies que hi ha entorn al principi de laïcitat no només tenen a veure amb el principi en sí, sinó també amb els detalls la seva aplicació pràctica, sobre els quals volem parlar-ne a través d’aquest estudi que presentem avui”.
El professor Daniel Gamper ha explicat que l’objectiu de la laïcitat és “garantir la llibertat de consciència del poble, de manera que aquells que hi ha vulguin creure, ho puguin fer sense obstacles, i aquells que s’hi neguin, pugin seguir no creient. Per tant, “la laïcitat està lligada al principi de llibertat i també al d’igualtat”.
En aquest sentit, la laïcitat democràtica implica que “en un sistema democràtic hi hagi un filtre que impedeixi que determinades expressions vinculades a una confessió o una fe entrin dins del text de la legislació”.
En el cas espanyol, “a la Constitució s’observa que hi ha una confessió religiosa, en concret la catòlica, i una al·lusió la resta confessions -sense especificar-, el que provoca un biaix”. Això, explica Gamper, “provoca que hi hagi una presència major de veus de la confessió majoritària, i per tant, tinguin més presència i un tracte legalment favorable”.
El filòsof polític ha alertat que l’Estat espanyol no és l’únic cas, “també es pot observar a Anglaterra, a Itàlia o als països nòrdics”. No obstant, ha defensat: “Tendeixo a pensar que aquests règims asimètrics poden tenir un efecte secundari beneficiós en tant que com hi ha una obligació constitucional de corregir qualsevol mena de biaix, també s’aconsegueix reequilibrar eventuals discriminacions de grups minoritaris”.
Per tant, davant la pregunta de com hauria de ser la relació entre l’estat i les diferents confessions religioses, Gamper ha afirmat que l’estat ha de garantir aquesta llibertat de consciència: “Aquest és un dret garantit constitucionalment, i per tant, ha d’haver-hi algú que es faci garant, a través d’unes institucions que garanteixin i que promoguin la crítica al propi sistema. Això és el que Ortega i Gasset anomenava ‘l’acrobàcia del liberalisme’, que fa que les institucions tutelin a aquell que vol modificar-les”.