Centrarà la seva investigació en l’assagista i activista cultural Josep Maria Corredor i Pomés, figura clau de l’exili català

La Beca d’Estudis Històrics President Irla 2024 s’ha atorgat a Oriol Ponsatí-Murlà pel seu projecte «Girona, Catalunya, Europa. Biografia intel·lectual de Josep Maria Corredor i Pomés (Girona, 1912 – Perpinyà, 1981)». L’objectiu d’aquest estudi és el de situar Josep Maria Corredor com una peça clau del civisme republicà a la ciutat de Girona entre 1930 i 1939 i com una figura indispensable per comprendre les peripècies dels exiliats a la Catalunya Nord a partir de 1939.

Josep Maria Corredor i Pomés va ser un personatge clau del republicanisme gironí del s. XX al costat de figures com Miquel Santaló, Cassià Costal o els germans Rahola. Un intel·lectual europeista actiu en múltiples fronts i marcat per un exili a la Catalunya Nord després de la derrota a la Guerra Civil.

Oriol Ponsatí-Murlà, guanyador de la Beca, és doctor en Filosofia i exerceix de professor d’Història de la filosofia antiga i medieval i Història de la ciència i la cultura a la Universitat de Girona. Va crear i dirigir l’editorial Edicions de la Ela Geminada i va ser nomenat director de les Lletres Catalanes. Ha rebut múltiples premis com el Premi de Novel·la Curta Just M. Casero per l’obra «Totes les estacions de França» o el Premi Setè Cel de Salt, a la millor novel·la publicada l’any anterior, per la mateixa obra. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com El Punt, Revista de Girona, El País, La Vanguardia, l’ARA, o el Diari de Girona, i ha traduït al català autors com Michael Nyman, Denis Diderot, Josep Palau i Fabre, Gianni Vattimo, Friedrich Nietzsche, Italo Calvino o Igor Stravinski.

En el jurat, hi ha participat Joan Casamitjana, impulsor de la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols, Enric Pujol, professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, i Anna Teixidor, historiadora i periodista.

La beca, convocada per la Fundació Irla amb la col·laboració de la Diputació de Girona, està dotada amb 6.000€ i té com a objecte l’estudi del pensament, obra i vida de la generació de republicans gironins, de la qual Josep Irla i Bosch, president de la Generalitat a l’exili, i fill de Sant Feliu de Guíxols, n’és la personalitat més destacada.

Sobre la recerca
Josep Maria Corredor i Pomés (Girona, 3 de juny del 1912 – Perpinyà, 29 de setembre del 1981) és un dels assagistes més importants de la segona meitat del segle XX en llengua catalana.

A més de ser una figura associada a la de Pau Casals, de qui fou amic i secretari personal, Josep Maria Corredor és assagista crític i lúcid i un activista cultural que encapçala iniciatives de ressò internacional, com la recollida de fons per a la construcció de la tomba d’Antonio Machado a Cotlliure. També és un traductor prolífic que introdueix per primera vegada a Catalunya l’obra del filòsof i escriptor francès Jean-Paul Sartre, i col·labora en capçaleres destacades com L’Autonomista.

En clau política, és una persona compromesa amb el projecte de la República, participant activament en la campanya electoral del novembre del 1932 com a Secretari de la Joventut d’ERC. Forma part d’una generació de joves gironins que forgen les seves conviccions republicanes empesos per figures com Miquel Santaló, Cassià Costal o els germans Rahola.

Amb la desfeta de la Guerra Civil, Corredor es veu obligat a exiliar-se a Perpinyà, on establirà la seva residència definitiva fins a 1981, quan decidirà posar fi a la seva vida, fet que esdevé el colofó d’una biografia marcada per uns ideals catalanistes, republicans i europeistes que no van obtenir la seva consecució.

La vida i l’obra de Corredor es converteix, així, en un testimoni de fidelitat i de dignitat malgrat la derrota.

Fotografia de Josep Maria Corredor i Pomés.