La Beca d’Estudis Històrics President Irla 2019 s’ha atorgat a Lluís Burillo pel seu projecte«Dalmau Costa, el mestre de cerimònies de tota una nació». Amb aquest estudi es pretén recuperar la memòria històrica d’un personatge que va ser molt proper al president Tarradellas, amb un rol determinant en la salvaguarda de les institucions catalans i del partit d’Esquerra Republicana durant els anys de la postguerra.
Burillo és doctor en comunicació Social per la UPF i llicenciat en història de l’art i periodisme. És tècnic docent del Departament d’Educació i Coordinador de l’àrea de protocol del Màster en Gestió d’Esdeveniment i Protocol a la UPF.
La beca, convocada per la Fundació Josep Irla amb la col·laboració de la Diputació de Girona, està dotada amb 6.000€ i té com a objecte l’estudi del pensament, obra i vida de la generació de republicans gironins de la qual Josep Irla i Bosch, president de la Generalitat a l’exili, i fill de Sant Feliu de Guíxols, n’és la personalitat més destacada.
Qui va ser Dalmau Costa?
Nascut el 1902 al Port de la Selva, Dalmau Costa i Vilanova fou cap de protocol del Parlament de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya durant els anys de la República. Va ser també col·laborador de L’Opinió i membre fundador d’Esquerra República de Catalunya, partit al qual va estar vinculat fins la seva mort.
El 1934, a conseqüència dels Fets del Sis d’Octubre, fou reclòs al vaixell-presó Uruguay ancorat al port de Barcelona. Quan aconseguí sortir en llibertat s’exilià de nou a París fins el triomf del Front d’Esquerres a les eleccions legislatives del febrer de 1936.
En esclatar la guerra, vivia entre Barcelona i el Port de la Selva. El febrer del 1939 va creuar la frontera per la Jonquera, i el novembre embarcà juntament amb la seva família per exiliar-se a Mèxic. Durant els anys d’exili, dedicà la seva carrera com empresari d’hosteleria i donà suport econòmic tant a nombroses iniciatives culturals dels refugiats catalans a Mèxic com contribuí a manternir el seu amic, el president Tarradelles i la institució que representava durant els anys d’exili a França.