La Fundació Josep Irla ha presentat aquesta tarda al Museu d’Història de Catalunya “Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila. (1936-1939)”, obra de Josep Maria Figueres, professor de la UAB. A banda de l’autor, a l’acte també han participat Agustí Alcoberro, director del MHC, Josep Maria Casasús, degà de la Facultat de Comunicació de la UPF, Pelai Pagès, professor de la UB, i Joan Ridao, president de la Fundació Josep Irla.

Lluís Capdevila (Barcelona, 1893-Andorra la Vella, 1980) fou una persona autodidacta, de caràcter bohemi que excel·lí en el conreu del teatre popular i com a periodista. Lluís Companys, que n’era amic, el va qualificar de “formidable caricaturista, home de llibres i gran republicà, que lluita per una Catalunya culta i liberal”. Capdevila era partidari d’un catalanisme obert i d’un Estat que respectés la nació catalana, criticava el clericalisme i la religió, constatava la misèria social, defensava el dret de les dones i ridiculitzava la monarquia.

Com a dramaturg gaudia d’una àmplia popularitat. La seva obra més coneguda va ser la sarsuela “Cançó d’amor i de guerra”. El seu compromís amb el periodisme i amb el país el duria a primera línia de combat, al front d’Aragó, un cop va esclatar la Guerra Civil, en tant que redactor de La Humanitat i comissari de premsa de la Columna Macià-Companys. Des d’allí va elaborar unes cròniques de guerra que en part reprodueixen en aquest llibre. Es tracta del testimoni d’un dels moments més tràgics de la nostra història col·lectiva.

Amb la derrota, Capdevila es va expatriar i es va vincular a la resistència francesa. Va participar activament en les diverses publicacions de l’exili i va crear una aula de literatura i filologia catalanes a la Universitat de Poitiers. El seu exili mai fou viscut resignadament, sinó amb voluntat de represa.