Marc Sanjaume, Jordi Mas, Ivan Serrano i Diana Riba participen en una nova jornada de la Fundació Josep Irla i Coppieters Foundation
Més de 200 milions d’europeus viuen avui dia en regions situades en estats de la UE que formulen demandes d’autogovern o de sobirania plena. Per conèixer aquesta realitat la Fundació Josep Irla i la Coppieters Foundation han organitzat una nova jornada de debat per analitzar els moviments autodeterministes a Europa a partir de l’edició de l’estudi «Els moviments per l’autodeterminació a Europa», elaborat pels professors Marc Sanjaume, Jordi Mas i Ivan Serrano.
La jornada ha comptat amb una primera intervenció del professor Marc Sanjaume en format ted talk per conèixer les principals conclusions de l’estudi. A la segona part de la jornada, s’hi ha sumat Jordi Mas, Ivan Serrano i la diputada Diana Riba per debatre sobre l’estigmatització dels moviments autodeterministes i els principals reptes a afrontar des de l’acadèmia i les institucions per comprendre aquests moviments i donar-hi una resposta política. També han intervingut Josep Vall, director executiu de la Fundació Josep Irla, i Xabier Macías, president de Coppieters Foundation.
Què ens aporta l’estudi?
El professor Marc Sanjaume ha estat l’encarregat de presentar «Els moviments per l’autodeterminació a Europa», una recerca que com ha descrit, “és un primer pas per anar construint un cos de monitoratge de coneixement sobre aquests moviments subestatals d’Europa”. Un coneixement que encara no recullen els mapes oficials: “Quan observem el mapa oficial dels 28 estats de la UE, ens informa poc de la realitat política. Amb aquest estudi volem anar més enllà i poder representar l’Europa de les demandes territorials, que és molt més ampli i divers, i inclou demandes de tot tipus, des dels regionalismes als independentismes més estrictes”.
L’estudi també pretén desmuntar prejudicis que giren entorn de les demandes polítiques de les minories, presentades sovint com una revolta contra el progrés per ser moviments retrògrads, conservadors, il·liberals o egoistes. Com sosté Sanjame, “mentre que sí que hi ha una certa identificació general d’aquestes demandes amb la identificació territorial, hi ha una correlació negativa amb el discurs xenòfob”. Per tant, “aquest discurs que caricaturitza les demandes d’autodeterminació no només és erroni, sinó que els números ens diuen el contrari: estem davant de moviments progressistes en certa manera o propers a posicions més inclusives”.
Reptes dels moviments d’autodeterminació a debat
L’eurodiputada Diana Riba ha posat en valor la importància de publicar estudis com aquests per poder explicar la realitat de molts territoris europeus com Escòcia o Catalunya que van de la mà de la lluita social. En aquest sentit, ha recordat que “l’autodeterminació forma part del projecte europeu”, però no tots els estats responen de la mateixa manera: “Hi ha estats que responen com el Regne Unit i altres com l’Estat espanyol. El repte és treballar una resposta lligada als valors europeus”.
Una realitat que com ha apuntat Jordi Mas no reflecteixen les institucions europees: “Un dels problemes que té la UE és la dependència dels Estats, el Parlament no té iniciativa legislativa per exemple”. Per això, “canviar el funcionament de les institucions europees és clau, però és extremadament difícil”.
A més, el professor Ivan Serrrano també ha alertat que “tot i que al llarg de la història hi ha hagut onades de creació d’estats, on l’Estat-nació ha estat el vehicle de progrés, la globalització el que fa és transformar-los, ja que de moment no estan donant resposta als reptes actuals”
En aquest context, Sanjaume ha criticat que a diferència de la dècada de 1990, on els drets i les democràcies guanyaven terreny, “la tendència al món és una regressió democràtica”. Per tant, “la UE ha d’escollir al costat de qui està, si de més democràcia o més autoritarisme”.
