S’ha dut a terme, al Pati Llimona, el quart diàleg del cicle de debats «La República Catalana i l’ideal federal», organitzat per la Fundació Josep Irla i la Fundació L’Alternativa. El títol d’aquesta sessió va ser «Sobirania política, interdependència econòmica», i va comptar com a ponents amb Pere Aragonés, Núria Lozano, Joan Ignasi Elena, Maite Vilalta i Xesús González, així com amb Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia de la Universistat de Barcelona, fent de coordinadora del diàleg.

Paluzie va destacar que «la globalització fa que econòmicament sigui menys necessari formar part d’estats grans», tot i assenyalar el problema de «la cada vegada menor qualitat democràtica de les institucions supraestatals» i l’abandonament progressiu de les polítiques de redistribució.

L’escàndol mundial de les empreses opaques en mans de les elits econòmiques, conegut com els «Papers de Panamà» va planar sobre tot el debat. Pere Aragonés, exdiputat d’ERC i actual secretari d’Economia del Govern, va afirmar: «Les classes populars són les que més necessiten un Estat, els que no podem anar a Panamà».

En la mateixa línia Núria Lozano, d’EUiA, va confrontar models: «PP i CDC han compartit el model de “venda de la sobirania” en favor dels mercats», tot afirmant que amb l’actual model d’UE que ha renunciat a un element fundacional: el pacte social.

Joan Ignasi Elena, exdiputat del PSC i portaveu d’Avancem, va afirmar que prèviament al debat econòmic volia afirmar que la sobirania de Catalunya «neix de la voluntat de la majoria de la seva gent», es va mostrar molt crític amb una UE, la que expulsa als refugiats, que obliga als Estats no a «cedir» sobirania, sinó a «renunciar-hi».

Xesús González, de l’executiva de CCOO-Catalunya i un dels impulsors d’IndepesCCOO, va afirmar, en referència a Catalunya, que «per cedir sobirania, primer cal tenir-la»; també va denunciar «la venda de sobirania en favor ja no dels mercats, sinó dels capitals».

La catedràtica d’Economia Maite Vilalta, tot explorant el concepte de «federalisme fiscal», va incidir en que la naturalesa i dimensions del dèficit fiscal entre Catalunya i Espanya són conseqüència de la baixa qualitat democràtica, tot descrivint el federalisme com «un pacte entre iguals». El federalisme és viable, segons Vilalta, si hi ha reconeixement mutu dels actors i compromís en un projecte comú.

El debat va acabar amb les preguntes del públic i amb un missatge optimista d’en Joan Ignasi Elena: «som més: organitzem-nos».