Ha tingut lloc, al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona, el primer dels diàlegs emmarcats en el cicle de debats «La República Catalana i l’ideal federal», organitzat conjuntament per la Fundació Josep Irla i la Fundació L’Alternativa. Sota el títol «Federalisme, Autodeterminació, Independència: el significat de les paraules», Josep Ferrer, ex-rector de la UPC, Marta Rovira Martínez, professora de Sociologia a la UAB, Albert Noguera, professor de Dret Constitucional a la UV i Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional a la UAB, van anar desgranant i copsant què «s’amaga» darrera les paraules que tot sovint sentim en els mitjans, debats o converses. El diàleg va comptar, a Twitter, amb el hashtag #DialegsRepublicans.
L’acte, moderat pel director acadèmic de la Fundació Josep Irla, Lluís Pérez, va començar amb un sentit record a la diputada i expresidenta d’Òmnium, Muriel Casals, per part de tots els assistents. A partir d’una primera exposició d’idees, Josep Ferrer va aprofundir en conceptes com ara «sobirania», «procés constituent», «república», «referèndum», «autodeterminació», «dret a decidir», «federalisme» o «independència», partint d’un tret diferencial a Catalunya: la reivindicació de sobirania vinculada a la mobilització social i l’apoderament ciutadà com a porta d’entrada «a una ruptura democràtica necessària a Catalunya, Espanya i Europa». Ferrer va relligar aquestes reflexions amb preguntes obertes per vehicular el diàleg: Què reclama la majoria social a Catalunya? Com assolir-ho? Quins sectors ho reclamen? Per a qui volem exercir la sobirania?
Aquestes preguntes van donar peu a un intens debat. Albert Noguera va remarcar que calia situar els diferents conceptes tractats com a «constituents», atès que s’emmarquen en una època de canvis profunds, i va distingir entre tres usos del terme «independència»: com a valor de canvi, com a valor d’ús i com a valor transformador. Va defensar aquesta darrera visió doncs «la independència, des de les esquerres, pren sentit perquè és una eina de transformació social i política». Mercè Barcelò va rebutjar el «federalisme del PSOE» com una simple descentralització que trenca amb la idea de federalisme de Francesc Pi i Margall, va fer un especial èmfasi en aprofundir i distingir entre els conceptes del dret a l’autodeterminació —que empara a països o nacions colonitzats o subjugats per estats autoritaris— del dret a decidir que poden exercir comunitats polítiques —siguin o no nacionals— per corregir els dèficits democràtics que els condemnen a ser minories permanents; en aquesta visió, segons Barceló, pren una especial rellevància la mobilització social com legitimadora del procés. Marta Rovira Martínez, per la seva banda, va fer una especial incidència en els termes «ciutadania» i «nació» en una Catalunya que compta amb una ciutadania amb diferents sentiments nacionals. Va argumentar que els valors del federalisme «només es poden basar en un acord entre iguals», tot posant en dubte que un acord d’aquestes característiques sigui viable o possible a l’Estat Espanyol envers Catalunya o el País Basc.
El debat es va cloure, finalment, amb una ronda de preguntes, comentaris i diàleg entre els ponents i el públic.