S’ha dut a terme, al Pati Llimona, el tercer diàleg del cicle «La República Catalana i l’ideal federal», organitzat conjuntament per la Fundació Josep Irla i la Fundació L’Alternativa. L’acte, que ha dut per títol «Autodeterminació i nova política», ha mirat d’explorar els lligams entre aquests dos conceptes, que representen dues expressions del valor republicà de l’autogovern ciutadà.

El diàleg he estat coordinat pel catedràtic de Ciència Política Jordi Matas. La seva exposició s’ha centrat en «la crisi de la política». Ha posat especial èmfasi en la crisi dels «cinc pilars constitucionals» de l’Estat: Democràtic (molt feble), Social (atacat), de Dret (vulnerat), Autonòmic (esgotat) i Monarquia Parlamentària (crisi del bipartidisme i corrupció). Ho ha «recosit» amb la crisi econòmica emprada pels poders econòmics per imposar la seva agenda antisocial davant la «política» que no ha sabut o no ha pogut respondre a les creixents desigualtats i a la corrupció com una patologia a totes les instàncies del règim: partits, governs, justícia o monarquia.

Diversos ponents han debatut sobre si estàvem enfront d’una «crisi de la política» o de les formes de fer política, del sistema de partits o si era part d’una crisi sistèmica. Mercedes Vidal, regidora de l’Ajuntament de Barcelona i membre d’EUiA, ha afirmat que «la nova política» coincideix amb la lluita per la sobirania en sentit més ampli i que la crisi és de representativitat política, en realitat el 15-M o la massivitat de les diades mostren un gran interès per la política: «recuperar la sobirania política depèn de l’apoderament de la ciutadania», això ha de ser el procés constituent.

Per Ricard Gomà, extinent d’alcalde de Barcelona i membre d’ICV, el que diferencia «vella i nova política» és l’objectiu: la proximitat i aprofundiment democràtic, el bé comú, transparència, organització horitzontal, gestió comuna: «la nova política no té a veure amb la cronologia, la vella política porta a una involució democràtica. La nova política només vol dir autogovern ciutadà. El “no ens representen” del 15-M estava plenament justificat en un “canvi d’època” on les formes simbòliques de la política han caducat».

Toni Morral, exalcalde de Cerdanyola del Vallès i un dels portaveus de l’Acord d’Esquerres per la República Catalana, ha presentat l’autodeterminació com una de les formes de conquerir el poder per al poble, i ha advocat perquè la República Catalana sigui municipalista i reflecteixi totes les sobiranies: ciutadana, nacional, ecològica, alimentària, tecnològica…

Per la seva banda Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT de Catalunya, ha afirmat que, més que vella i nova política, hi ha «la política que fas, d’una banda; i la que es fa en contra teva, d’una altra», tot citant Joan Fuster. Ha afirmat que la CGT és partidària d’exercir l’autodeterminació de Catalunya, però que el poble també s’autodetermina quan fa una vaga general contra la reforma laboral.

El debat ha anat trenant el diàleg sobre la «nova política» i l’exercici de la sobirania. Mireia Mata, vicesecretària general d’Entorn, Gestió del Coneixement i Dones, d’Esquerra Republicana, ha insistit en que «no hi ha major apoderament ciutadà del que ens pot donar la redacció d’una constitució pròpia». Ha afirmat que Esquerra Republicana vol fer una república «people-friendly», més que no pas «business-friendly».

El diàleg, moderat per la politòloga Helena Castellà, ha acabat, com sempre, amb un torn d’intervencions del públic i de respostes pels parts dels ponents.