Nova entrega del cicle CineIrla: «El fil lila de la lluita feminista»

La lluita feminista ha estat el tema central del nou cinefòrum que ha organitzat la Fundació Josep Irla aquest dilluns 25 de febrer a la Sala de cinema Zumzeig.

Per contextualitzar la lluita feminista, s’ha projectat «Ángeles de Hierro» («Iron Jawed Angels»), un film basat en fets reals, que explica com a principis del s.XX un grup de dones, encapçalades per Alice Paul (interpretada per l’actriu Hilary Swank) i Lucy Burns (interpretada per Frances O’Connor), van impulsar la lluita pel sufragi femení als Estats Units, tot combinant, amb èxit, estratègies pacífiques i tàctiques de desobediència en pro de la seva causa.

Clàudia Pujol: “Al llarg de la història, la dona ha estat supeditada a l’home”

La pel·lícula ha anat precedida per una introducció a càrrec de la periodista i directora de la revista Sàpiens, Clàudia Pujol. Durant la seva intervenció, ha criticat la posició que ha ocupat la dona al llarg dels segles, “sempre supeditada a l’home”, una situació que “es va allargar fins ben entrat el segle XIX”.

Pujol també ha destacat la presència dels primers moviments feministes del Regne Unit i Estats Units, “que van ser font d’inspiració per a tot el món per ser moviments molt actius i mediàtics, i per aconseguir situar el feminisme a l’agenda política dels governs”.

Què en podem extreure de l’experiència de la lluita sufragista?

Després del visionat, la pròpia Clàudia Pujol ha moderat un col·loqui entre la Tània Verge, professora de Ciència Política de la UPF i activista feminista, i l’Helena Castellà, politòloga.

La conversa s’ha centrat en les lliçons a extreure de l’experiència de la lluita sufragista i, en general, de les lluites feministes. En aquest sentit, Verge ha subratllat la qüestió de la desobediència civil com un tret característic de la lluita feminista per “denunciar la manca de llibertats de les dones”.

Castellà ha apuntat la transversalitat del moviment sufragista: “Aquesta és una de les poques pel·lícules que mostra aquesta transversalitat del feminisme des dels seus inicis”. No obstant, la politòloga ha criticat que el film posi més el focus “en aquest feminisme il·lustrat, de classe alta i intel·lectual, que com a tal va ser rellevant en el temps, però que sense aquesta transversalitat que s’incorpora des d’altres feminismes com podria ser el de raça o de classe, la lluita feminista no hagués tingut sentit”.

Tània Verge: “Avui les dones seguim sense gaudir d’una igualtat real i efectiva”

A banda de la qüestió del vot, ambdues ponents han posat en valor que la lluita feminista de principis del segle XX també reivindiqués el dret de vida de facto de les dones. En aquesta línia, l’activista feminista Tània Verge ha lamentat que encara avui les dones no tinguin garantits els mateixos drets i llibertats que els homes i, per tant, “no gaudim d’una igualtat efectiva entre homes i dones”.

Helena Castellà: “L’auge de l’extrema dreta ens està obligant a lluitar per preservar els drets i llibertats que ja teníem guanyats”

En aquest escenari de desigualtat, Castellà també ha manifestat que caldrà fer front a una amenaça que cada cop és més latent: “En el context europeu, l’auge de l’extrema dreta ens està obligant a lluitar per preservar els drets i llibertats que ja teníem guanyats”.

Helena Castellà i Tània Verge han conclòs el col·loqui demanant als homes que també facin la seva pròpia revolució feminista, en el sentit de trencar amb els esquemes propis del patriarcat.