Si he de triar un autor que m’ha canviat la manera d’escriure aquest no pot ser cap altre que Michel Houellebecq (1956). Amb ell vaig començar per una de les novel·les del final, Serotonina, i he desfet el cabdell de la seva novel·lística fins arribar al pinyol i descobrir no només les seves dèries, escasses i concises, sinó la mena de personat- ges a què li agrada recórrer, els es- quelets de les històries que repeteix sota noms diferents.