fbpx

Eines 37. Llei, democràcia i drets: una tensió necessària

Descarregar (PDF) ↓

Clarice Lispector

Xita Rubert. Escriptora

Un tribut és una ofensa. Un altar és un malentès. L’escriptor sap que allò bell i vertader que imagina, i tracta de comunicar, existeix més enllà del seu nom propi. A Clarice Lispector cal llegir-la —que no rendir-li tribut— ara, pel centenari del seu naixement. Però també perquè acotar la pròpia identitat —bé lingüística, bé regional, bé professional— és un imperatiu, una condemna, una estupidesa ben contemporània. I Lispector ens ensenya, com ja va fer Jorge Luis Borges (1899-1986) a«La nadería de la personalidad» (1922), que la identitat és irrellevant. L’hàbit de fer una antítesi entre el que “jo soc”, i el que “no soc”, ha de ser abolida.

Comparteix aquest article