A l’Estat espanyol, des que el règim del 78 va entrar en crisi, el terme «constitucionalista» ha estat reclamat, com a exclusiu, per part d’aquells qui neguen a Catalunya la possibilitat de decidir, lliurement i democràtica, el seu futur polític; i, en general, per part d’aquells qui es neguen a revisar cap dels tabús del règim, començant per la monarquia. D’aquesta manera, els sectors més immobilistes de la política espanyola pretenen marcar una línia divisòria entre ells, els defensors de la constitució —del 1978— i, per tant, de la democràcia; i els crítics del règim, als qui atribueixen una posició «anticonstitucionalista» i, per tant, antidemocràtica.