Artemi Aiguader, un home al servei del Govern

Joan Esculies és l’autor de la biografia del reusenc Artemi Aiguader: “És un home valent i d’acció, tenia entitat pròpia independentment del seu germà Jaume Aiguader”

El Palau Bofarull de Reus ha acollit aquest dijous la presentació de la biografia «Artemi Aiguader. Posar ordre a la rereguarda», escrita per l’historiador Joan Esculies, fruit de la primera edició de la Beca d’Estudis Històrics President Tarradellas –convocada per la Fundació Josep Irla, amb el suport de la Diputació de Tarragona, i en col·laboració amb l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Monestir de Poblet) i la Universitat Rovira i Virgili (Grup de Recerca Consolidat ISOCAC del Departament d’Història).

La presentació ha comptat amb la participació de l’autor de la biografia, Joan Esculies, acompanyat per Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, Núria Gavarró, directora de l’Arxiu Tarradellas i  Macià, i Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla.

Aquesta recerca històrica dona a conèixer la trajectòria fins ara desconeguda del reusenc Artemi Aiguader com a regidor republicà a Reus durant vuit anys –ocupant també el càrrec d’alcalde de forma accidental, membre del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, conseller de Seguretat Interior entre el 1936 i 1937 i una de les figures més rellevants d’Esquerra Republicana durant la Guerra Civil.

La recuperació de la figura d’Artemi Aiguader

Noemí Llauradó, president de la Diputació de Tarragona i vicealcaldessa de Reus ha iniciat l’acte posant en valor la recuperació figura i obra de l’il·lustre reusenc Artemi Aiguader: “L’estudi històric que presentem reivindica i projecta la figura d’Artemi Aiguader per la seva contribució a la història de Reus, de les nostres comarques i del conjunt de Catalunya”.

La directora de l’Arxiu Tarradellas Núria Gavarró també ha elogiat la recerca de Joan Esculies, fent “justícia a la dimensió política de qui va liderar l’organització de la rereguarda durant la Guerra Civil i que malauradament ha estat oblidat per la historiografia i s’ha mantingut fins ara a l’ombra del seu germà Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona i ministre durant la República”.

Joan Esculies ha apuntat que és cert que sovint Artemi Aiguader és un personatge que ha quedat resumit “a una nota a peu de pàgina en les biografies del seu germà”, figura més coneguda per haver estat a primera línia de la política. No obstant, “després de llegir aquesta biografia, el concepte que teníem d’Artemi Aiguader canviarà”, així ho ha reivindicat l’autor.

Sobre el perfil d’Aiguader, Esculies l’ha definit com un home clarament de partit: “Una vegada forma part d’Esquerra Republicana a partir del 1931, és un home que està entre bastidors, que es deu al partit. I afegeix: “La mostra última de què farà allò que calgui pel partit és que en un moment determinat farà un pas endavant per ocupar la cartera de Seguretat Interior l’any 1937, parar els peus a l’anorcosindicialisme i –com avança el títol del llibre– posar ordre a la rereguarda”.

L’historiador i autor de la biografia també ha explicat que aquesta obra serveix per evidenciar “d’una vegada per totes” com els dirigents d’ERC van donar la cara per redreçar les institucions en un moment complicat de la història.   

El president de la Fundació Joan Manuel Tresserras ha tancat l’acte reivindicant la recuperació de personatges com el d’Artemi Aiguader: “Tenim el deure de restaurar la memòria republicana, que ha estat objecte d’un oblit sistemàtic durant molt anys”.

Sobre l’autor

Esculies és escriptor i historiador, i professor associat a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres i articles sobre el catalanisme, les biografies «Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys» (2011), «Josep Andreu Abelló, els clarobscurs del catalanisme»; «Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas» (2015), «A la recerca de Prat de la Riba (2017) i «Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador» (Premi Gaziel de biografies i memòries 2018).

Comparteix aquesta noticia