fbpx

Joan Esculies guanya la Beca d’Estudis Històrics President Tarradellas 2020

La Beca d’Estudis Històrics President Tarradellas 2020 s’ha atorgat a l’historiador Joan Esculies i Serrat pel seu projecte «Artemi Aiguader. Posar ordre a la rereguarda». L’objectiu d’aquest treball és estudiar la trajectòria fins ara desconeguda del reusenc Artemi Aiguader, conseller de Seguretat Interior −l’antiga Governació− entre el 1936 i 1937 i una de les figures més rellevants d’Esquerra Republicana durant la Guerra Civil.

El projecte biogràfic es dividirà en cinc etapes de la vida d’Artemi Aiguader: la seva militància polític a Reus (1889-1921), la seva vinculació a l’Estat Català de Francesc Macià (1922-1930), la seva relació amb les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català i els càrrecs que ocupà durant l’etapa republicana (1931-1935), la seva actuació durant la Guerra Civil (1936-1938) −l’eix central de la investigació pel rellevant càrrec que ocupà Aiguader− i l’exili mexicà /(1939-1946).

Joan Esculies és doctor en Historia Contemporània per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la UPF. Exerceix de professor col·laborador de la UOC i és membre del Grup d’Estudi de les Institucions i de les Cultures Polítiques (segles XVI-XXI) de la UPF i membre del Grup d’Estudi National moviments & Intermediary Structures in Europe (NISE). Ha publicat més d’una desena de llibres, entre ells, «Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas», editat per la Fundació.

El jurat encarregat d’atorgar el premi ha estat format per Robert Casadevall, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili; Montserrat Duch, catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; i Núria Gavarró, directora de  l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.

La beca, convocada per la Fundació Josep Irla, amb el suport de la Diputació de Tarragona, i en col·laboració amb l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Monestir de Poblet) i la Universitat Rovira i Virgili (Grup de Recerca Consolidat ISOCAC del Departament d’Història), està dotada amb 6.000€ i té com a objecte d’estudi el pensament, l’obra i la vida de la generació de republicans i republicanes vinculats a les comarques del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.

Apunts biogràfics d’Artemi Aiguader

Germà de Jaume Aiguader −alcalde de Barcelona i ministre de la República−, Artemi Aiguader també destacà en el món de la política. Començà com a regidor de l’Ajuntament de Reus pel Centre Republicà Catalanista el 1917, però el 1922 ingressà a Estat Català. Com a dirigent de les Joventuts d’Esquerra republicana-Estat Català, presidí el Casal Català d’Esquerra de l’Eixample barceloní, inaugurat el 1931.

Durant el 2n Congrés Nacional d’Esquerra, celebrat el 1933, fou escollit per la Federació de Barcelona-ciutat per formar part del Comitè Executiu Central. Però la rellevància que tingué al partit no es reflectiria a les institucions catalanes fins el 1936.

Quan esclatà la Guerra Civil fou escollit un dels tres representants d’Esquerra al Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya, juntament amb Joan Pons i Jaume Miravitlles. Després de la dissolució del Comitè, fou nomenat conseller de Seguretat Interior en el govern Companys, i presidí la Junta de Seguretat Interior de Catalunya, que s’encarregà de l’ordre públic. El 1939 s’exilià a França, fins que el 1941 va embarcà cap a Mèxic.

Coneix més sobre la trajectòria d’Artemi Aiguader i Miró a través de la seva fitxa biogràfica publicada a la web de memoriaesquerra.cat, editada per l’historiador Jordi Roca i Vernet.

Comparteix aquesta noticia