L’acte ‘Les migracions a Europa i Catalunya: reptes i propostes’ s’ha celebrat a l’Aula Europa de Barcelona, amb les intervencions de Josep-Maria Terricabras, eurodiputat del grup Verds/ALE; Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya; Blanca Garcés, investigadora de l’àrea de migracions del CIDOB; Jessica González Herrera, responsable d’interculturalitat al Centre d’Estudis Africans i Interculturals; i Helena Castellà, assessora dels eurodiputats d’Esquerra Republicana.

En el marc del debat s’ha presentat l’informe ‘Polítiques migratòries i propostes de futur. Una anàlisi de Catalunya dins Europa’ elaborat per Helena Castellà, que analitza la composició actual dels sistemes de gestió de les migracions en tots els seus aspectes bàsics: control de fluxos, estrangeria, asil i integració. El document fa una diagnosi i també proposa mesures de reforma del sistema de gestió de les migracions, tant a Catalunya com al conjunt de la Unió Europea. L’informe es pot consultar i descarregar aquí.

L’allau migratori ha estat espectacular i la Unió Europea s’hi ha portat miserablement

Per Josep-Maria Terricabras, l’allau migratori “ha estat espectacular i la Unió Europea s’hi ha portat miserablement”. L’eurodiputat ha reflexionat sobre el binomi llibertat i seguretat. “Els països autoritaris milloren la seguretat en detriment de la llibertat; els països democràtics posen la seguretat al servei de la llibertat i això no sempre és el que està passant a Europa”, ha dit. A més, ha afirmat que moltes de les causes que fan que els immigrants vinguin són culpa nostra: les guerres o la pobresa.

Les dones o les persones migrants no són vulnerables, és la societat la que les vulnerabilitza

Jessica González ha dit: “Les dones o les persones migrants no són vulnerables, és la societat la que les vulnerabilitza”. Per la responsable d’interculturalitat al Centre d’Estudis Africans i Interculturals, la migració no és una cosa merament física, sinó que també es migra de llengua, de classe o de gastronomia, per exemple. “Hi ha moltes dimensions de la migració que van més enllà d’anar d’un lloc a l’altre i que no podem perdre de vista”, ha dit González.

Segons l’experta, caldria avançar d’una Catalunya intercultural, com un mer intercanvi de cultures, a un model transformador amb capacitat d’incidir en aquelles dinàmiques generadores de desigualtats. També considera necessari que les persones migrades estiguin en més espais de poder, no només en llocs que es parli de migracions sinó allà on es pugui incidir en el funcionament de les cultures i les institucions.

Blanca Garcés ha parlat de l’Europa fortalesa, és a dir, dels murs que té Europa. El primer d’ells és l’externalització del control de les fronteres i, en relació a la frontera geogràfica, ha criticat la criminalització de l’ajuda humanitària en frontera i la despenalització de la no-ajuda. També ha mencionat els espais d’excepció dins del territori europeu i els espais d’exclusió, no entesos com a exclusió física sinó com a murs que construïm respecte d’aquelles persones que tenen menys drets, com els migrants en situació irregular o demandants d’asil.

Per Garcés, aquesta Europa fortalesa no té fonaments, i es basa en polítiques que sovint es construeixen sobre principis equivocats o que no són certs. Per exemple, ha explicat que s’ha vist que les polítiques de retorn no són efectives per a frenar la immigració il·legal. “Estem davant de polítiques simbòliques, en què l’important no és l’efectivitat sinó si llencen un determinat missatge i escenifiquen un relat”, ha dit la investigadora del CIDOB.

Oriol Amorós ha exposat que l’objectiu és anar cap a un model intercultural que no eviti el conflicte, sinó que l’abordi. “El que més ens ha de preocupar és la igualtat d’oportunitats de les persones amb independència del seu origen”, ha dit.

Per al secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, el control de fluxos ha de preocupar, però encara ho ha de fer més la ciutadania. Amorós ha reflexionat sobre la llengua com una eina d’emancipació, una oportunitat al servei de les persones.

Hi ha una manca de coherència entre el discurs polític i la realitat

Helena Castellà ha parlat de la manca de coherència entre el discurs polític i la legislació, per una banda; i la realitat, per l’altra. El model està molt focalitzat en la gestió de fronteres i la seguretat, fet que desencadena la criminalització de les persones migrades. “El control externalitzat de les fronteres no evita les arribades sinó que redirigeix els fluxos i, a més, vulnera els drets humans”, ha dit la politòloga.

Segons l’autora de l’informe ‘Polítiques migratòries i propostes de futur. Una anàlisi de Catalunya dins Europa’, hi ha una manca d’harmonització de les polítiques a nivell Europeu. També considera que caldrien sancions efectives als estats membres que no complissin amb la normativa, com és el cas de les quotes d’acollida. “El model d’asil no té en compte les necessitats dels refugiats, i cal un sistema més just, no sancionador i més basat en les preferències de les demandes de les persones migrants”, ha dit Castellà.