La diputada kurda iazidita al Parlament de Turquia per l’HDP (Partit Democràtic del Poble) i activista, Feleknas Uca, ha visitat Barcelona i ha ofert la conferència “El kurdistan turc a la cruïlla” aquest dilluns al vespre a l’espai Avinyó, organitzada per la Fundació Josep Irla i el CIEMEN, sobre la situació del Kurdistan del Nord (Turquia).
Feleknas Uca ha explicat que durant la invasió del DAESH l’estiu de 2014 –anomenada la massacre de Sinjar-, centenars de dones i nenes van morir de set i de gana. L’activista ha pogut parlar amb moltes de les dones que van ser alliberades, que van patir maltractament psicològic i també violacions, pallisses i tortures. “Moltes dones es van suïcidar per no acabar en mans del DAESH”, ha explicat l’activista, i ha estimat: “3.000 dones encara estan en mans del DAESH”.
“Abans de l’atac del DAESH vaig anar a les muntanyes de Sinjar i després hi vaig tornar. He vist la canalla que, en ser alliberada, no reconeixien els seus pares”, ha exposat Uca. Ha afegit que milers de iazidites encara estan fugint cap a Europa, o s’han ofegat pel camí, o són a camps de refugiats. “Els refugiats iazidites no reben el mateix tracte que els refugiats sirians. Hi ha diferència de tracte fins i tot en els refugiats”.
A l’acte s’ha abordat la situació actual de regressió democràtica a Turquia, i la situació del poble kurd, en particular de la comunitat iazidita. Uca ha dit que el poble kurd ha de patir el fet de no estar reconeguts, que se’ls prengui la identitat, l’idioma, i el dret a la vida. Tot i que a Turquia hi ha una gran diversitat multicultural, milers de iazidites no són acceptats.
La diputada ha explicat que des del cop d’Estat militar a Turquia, milers de càrrecs han estat acomiadats, alguns periodistes han estat detinguts, molts alcaldes han anat a la presó i s’han tancat mitjans de comunicació. “Avui, 12 diputats companys meus són a la presó i moltes seus del nostre partit han estat assetjades i incendiades”, diu Feleknas Uca.
L’activista ha explicat que l’estat d’excepció ha provocat la prohibició de nombroses associacions, la violència contra les dones ha augmentat i moltes ciutats kurdes han estat bloquejades. Quatre districtes estan tancats amb armament pesat, soldats, tancs i equips de les forces especials, que han destrossat barris i no s’hi pot entrar.
“La política a Turquia porta a què la demografia del Kurdistan canviï: els kurds són expulsats de les seves ciutats i allà s’hi allotgen àrabs o altres refugiats”. Segons l’activista, Turquia només té una opció: solucionar de forma pacífica el problema kurd. L’acte ha estat presentat per David Minoves, president del CIEMEN, i l’ha clos Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació Josep Irla.