L’estudi ‘Conciliació i corresponsabilitat. Una perspectiva feminista’ s’ha presentat aquest dimarts a la tarda a la Sala d’actes de la Biblioteca Francesca Bonnemaision. Ha estat el darrer acte del cicle ‘Feminisme: memòria i lluites’, que s’ha desenvolupat a les portes del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, en el marc del qual enguany hi ha convocada una vaga feminista.

L’acte ha comptat amb les intervencions de les autores Cristina Sánchez Miret, professora de Sociologia de la Universitat de Girona, i Núria Villena Tudela, sociòloga. La presentació ha estat moderada per l’escriptora i actriu Estel Solé.

L’estudi posa èmfasi en la perspectiva feminista

Per Cristina Sánchez Miret parlem molt de conciliació, sovint amb un mal enfocament, però de corresponsabilitat en parlem menys. “En l’estudi hem volgut posar èmfasi en la perspectiva feminista i hem volgut reforçar una idea molt bàsica: tot allò que hem après dels estudis de gènere no ha traspassat el món del sentit comú o allò que fem quotidianament”, ha dit l’autora.

Segons la professora de Sociologia, a través d’aquesta publicació s’ha intentat explicar què hem après sobre conciliació, des de la perspectiva de saber què hem fet aquí però sobretot veure amb qui ens emmirallem prenent els països nòrdics com a referències per veureu ha funcionat i què no. “Necessitem entendre el tipus de benestar que serem capaços d’aconseguir”, ha dit.

L’autora ha reclamat: “No podem seguir com fins ara amb unes polítiques públiques d’estat del benestar que no canvien res, i que reprodueixen el que ja tenim en termes de desigualtat de gènere”.

Sánchez Miret ha explicat que s’han preocupat especialment pels infants, tant des d’àmbit de la cura com des del sentit educatiu i socialitzador, és a dir, què se’ls està ensenyant des de petits. “Jo vull un país en què les criatures tinguin igualtat d’oportunitats”, ha sentenciat.

Núria Villena Tudela ha explicat que és necessari que el treball de cura tingui més valor, ja que és part del sistema econòmic i que cal fer-lo entre tots. Pel que fa a les polítiques de temps, ha dit que cal avançar cap a la reforma horària.

“Els països analitzats han aconseguit que les dones tinguin més presència laboral i no es vegin tan penalitzades per tenir fills amb permisos parentals molt més llargs”, ha posat sobre la taula l’autora.

Segons Villena Tudela, és important que no se subestimi l’efecte del gènere a l’hora d’aplicar aquestes polítiques. “Quan hi ha permisos de maternitat o paternitat transferibles les dones se’ls solen agafar i comparativament la maternitat perjudica més les dones”, ha exposat.

Per les autores, calen permisos de maternitat i paternitat més llargs, simètrics, intransferibles i no simultanis

També ha dit que hi hauria d’haver més flexibilitat horària, que els permisos de maternitat i paternitat haurien de ser més llargs, simètrics, intransferibles i no simultanis. Segons la sociòloga, la funció pública hauria de ser capdavantera en mesures de conciliació.

Les autores han explicat que no entenen les polítiques de conciliació sense les polítiques de coresponsabilitat; i que aquesta coresponsabilitat no s’ha de produir només per part dels homes sinó també per part de l’estat. També han dit que es refereixen a la corresponsabilitat individual i social. “Si la idea de corresponsabilitat no surt de les llars, la nostra societat ha d’entendre que cal una estructura social que ha de fer compatible el treball laboral amb la cura”, ha esmentat Sánchez Miret.

L’estudi fa un balanç de les principals polítiques públiques per a la conciliació laboral, personal i familiar desenvolupades fins ara, fent èmfasi especialment en les iniciatives públiques dels països nòrdics. Concretament es fa un repàs dels casos de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia per la seva bona reputació en aquest àmbit, tot i que també es fa esment a altres realitats rellevants com ara Alemanya, França o el Regne Unit. A més, es presenta una proposta de polítiques per a una nova societat, amb recomanacions per a Catalunya que tenen en compte l’especificitat cultural i institucional del país a l’hora de facilitar o dificultar-ne la implementació. L’estudi es pot consultar aquí.