fbpx

Rafael Font i Farran, un burgès que apostà per la revolució

Biografia presentada per l’autor Rafael Font Vaillant, el president de la Fundació Joan Manuel Tresserras, l’historiador Roland Sierra i la regidora de Sitges Carme Almirall

 Aquest primer dijous de novembre s’ha presentat la nova biografia «Rafael Font i Farran. Vida d’un revolucionari», escrita per Rafael Font Vaillant, fill del biografiat. L’acte, celebrat al Mercat Vell de Sitges, municipi originari de Font i Farran, ha comptat amb la participació de l’autor, el president de la Fundació Joan Manuel Tresserras, l’historiador sitgetà Roland Sierra i la regidora de Sitges Carme Almirall.

Rafel Font i Farran visqué des de primera línia la lluita política del país, com un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya, també cofundador del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, assistent parlamentari de Lluís Companys, representant d’Espanya a la Secretaria Europea de la Quarta Internacional i membre del Comitè Executiu del Partit Obrer d’Unificació Marxista. També va destacar la seva faceta com a periodista a mitjans de comunicació com L’Estudiant, L’Opinió, La Batalla, L’Eco de Sitges o l’Agence France-Presse. En la seva trajectòria també són remarcables els opuscles Paraules de Joventut i La crisi de les esquerres.

La presentació es pot recuperar al canal de Youtube de la Fundació:

La recuperació de la memòria de Rafael Font i Farran

El president de la Fundació Joan Manuel Tresserras ha donat inici a l’acte reivindicant la necessitat de recuperar la memòria històrica del país, especialment en un moment com ara que està en joc la batalla de l’hegemonia cultural amb l’extrema dreta. “Rescatant la trajectòria vital de Rafael Font i Farran a través de la veu més autoritzada, la del seu fill, i posant-la a disposició del país, contribuïm també a l’esforç de millorar la nostra qualitat democràtica”.

En la mateixa línia ha intervingut la regidora Carme Almirall, que considera que “la recuperació de la història és un deure col·lectiu”, ha agraït a l’autor i a la Fundació la publicació d’aquesta biografia, que permetrà als sitgetans i sitgetanes “conèixer una persona amb una gran convicció, perseverança i voluntat com la de Font i Farran per fer que la aquesta societat sigui millor”.

L’historiador sitgetà i autor del pròleg, Roland Sierra, qui va tenir l’oportunitat d’entrevistar Font i Faran quan estava elaborant el Diccionari de personatges il·lustres del municipi –com ell mateix ha explicat–, també n’ha destacat la figura de periodista polític exiliat a França, qui “va pertànyer a una generació d’escriptors i intel·lectuals sitgetans, on es podien incloure noms com Ramon Planes, Josep Maria Massip o Salvador Marçal”.

Durant la seva intervenció, Rafael Font Vaillant, fill del biografiat i també autor de l’obra, ha explicat el naixement d’aquest projecte literari “escrit a partir de notes i textos autobiogràfics del pare”. És així com ha repassat la trajectòria d’una figura política i intel·lectual, que va passar per Estat Català, Esquerra Republicana, el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra o el POUM. Tot i haver-se d’exiliar, Font i Farran no va abandonar el seu activisme polític i com recorda el seu fill, també va ser membre de la Quarta Internacional, on va ser representant d’Espanya dins la secció europea”.

  

Sobre l’autor

Rafael Font Vaillant és escriptor, artista visual, fotògraf i periodista. Autor de novel·les: «Film-maker, Ecrans de sang, Candidats!»; llibres de fotografies: «A la lisière de Paris, Euro-outskirts, La Seine, Guernica», 2007; i assaig: «Les ordinateurs domestiques: promesses et limites de l’informatique dans la vie quotidienne». El 2016, amb el títol «Rafael Font Vaillant — words, colors, shapes, and a world that may be dying out», li fou dedicada una monografia a la seva obra d’artista visual amb més de vuitanta obres d’art contemporani. Graduat del Centre de Formation des Journalistes de París, el 1996 va fundar el setmanari econòmic francès ThermPresse, que va vendre el 2018. El 2019, va crear A2S, Art Société Science, Paris, revista d’actualitat cultural parisenca. Als anys 1960 fou responsable de la secció de cinema del setmanari L’Eco de Sitges.

Comparteix aquesta noticia