La candidata al Parlament Europeu Diana Riba i el politòleg Marc Sanjaume conversen sobre els principals reptes de la Unió Europea
Quins són els principals problemes que cal abordar urgentment des de les institucions europees? Per donar-hi resposta, Diana Riba, pedagoga, activista i candidata d’Ara Repúbliques al Parlament Europeu, i Marc Sanjaume-Calvet, politòleg i professor a la UPF, han conversat aquest dimecres 8 de maig al Harlem Jazz Club de Barcelona, en el marc de la presentació del número 34 de l’Eines, titulat «Present i futur del projecte europeu».
Tornar a l’Europa dels valors
Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació Josep Irla, ha destacat la importància de dedicar un número de l’Eines a parlar d’Europa, especialment en un moment en què una part de la ciutadania no se sent identificada amb l’actual projecte europeu i la influència de l’extrema dreta és cada cop més present. “L’europeisme necessita fer autocrítica i reflexionar sobre quins són els principals reptes que tenim per endavant”, ha afegit.
El politòleg Marc Sanjaume ha coincidit amb Pérez a l’afirmar que la UE no ha acabat sent allò que prometia ser, i ha quedat com un conjunt d’institucions que treballen intergovernamentalment. “Opera com un club d’estats, com es diu col·loquialment”, ha denunciat Sanjaume.
En conseqüència -segons Diana Riba, activista i candidata al Parlament Europeu-, “dona lloc a què tinguem ciutadans europeus de primera i de segona, en funció de l’estat on visquin”.
Riba ha posat el moviment independentista català i escocès com exemples: “Ens trobem amb ciutadans que sí han pogut exercir el seu dret a l’autodeterminació de manera legal, democràtica i pacífica com ha passat a Escòcia; en canvi, en altres territori com Catalunya, s’ha patit repressió i empresonament pel sol fet d’exercir aquests drets”.
Una situació que com ha apuntat Sanjaume, s’oposa amb l’estratègia de resolució de conflictes que impulsa la UE amb els països veïns: “La UE va pel món donant lliçons de com se solucionen les controvèrsies sobre l’autodeterminació, com va fer amb Macedònia, Kosovo o Montenegro; però no ho aplica amb els integrants de la UE perquè els estats afectats, com ara l’Estat espanyol, són els que precisament veten aquestes iniciatives resolutives contínuament”.
Com alternativa, Riba ha apostat per “recuperar els valors europeus”, i caminar cap “una Europa que permeti a tots els ciutadans de la UE tenir els drets i llibertats que els pertoquen, per igual”.
Per començar a treballar en aquesta línia, Sanjaume ha senyalat que un dels primers reptes que se li plantejarà a la UE en aquesta propera legislatura serà “com afrontar l’onada populista, que ja és present en molts dels estats europeus i que, com pronostiquen les enquestes, pot experimentar un increment al Parlament Europeu”.
Malgrat el possible reforçament de l’extrema dreta, Riba ha apuntat que “les enquestes també preveuen que no hi haurà majories parlamentàries i que, per tant, pot ser una oportunitat per establir noves confluències progressistes i contenir l’acció de la dreta, que pretén desarticular la UE per donar més poder als estats”.
Sobre aquest número
El dossier central de l’Eines 34 explora algunes de les principals qüestions que avui afecten la Unió Europea: les polítiques econòmiques i socials, la crisi dels refugiats, els grans moviments migratoris, la vigència dels valors republicans o la participació democràtica –amb especial atenció al cas escocès–.
Riba, juntament amb Peter Kraus, catedràtic de ciència política i director de l’Institut d’Estudis Canadencs a la Augsburg Universität, han estat els protagonistes del Fòrum, la conversa central de la revista, moderada pel periodista Roger Tugas.
Més enllà de l’eix central d’aquesta edició, l’Eines 34 parla de les conseqüències socials del canvi climàtic; una lectura històrica sobre la Vaga de la Canadenca, que enguany compleix 100 anys; i una anàlisi del procés de consultes populars a partir del cas colombià. També recull la conferència de Ramón Zallo, comunicòleg i catedràtic de la Universitat del País Basc (UPV-EHU), realitzada en la Lliçó Inaugural Josep Irla 2018-2019.
Podeu descarregar-vos el número «Present i futur del projecte europeu» ▶︎ aquí