L’escriptora Pilar Francès, guanyadora de la Beca Irla 2023, recull en un llibre la trajectòria de la família a partir del matrimoni de Lluïsa Duran i Gaietà Hugas
La Bisbal d’Empordà ha homenatjat les nissagues Hugas i Duran, dues famílies d’arrel empordanesa involucrades en el republicanisme i en la resistència franquista, amb un acte on han assistit un centenar de persones a la Biblioteca Lluïsa Duran.
Hugas i Duran. Dues nissagues republicanes escrit per Pilar Francès és el resultat d’un any de recerca i documentació en el marc de la Beca d’Estudis Històrics President Irla 2023, una beca que impulsa la Fundació amb el suport la Diputació de Girona.
La presentació ha comptat amb l’autora, Pilar Francès, el portaveu d’ERC La Bisbal, Enric Marquès, i el president de la Fundació, Raül Romeva.
La presentació es pot recuperar al canal de Youtube de la Fundació:
La recuperació de la memòria de les nissagues Hugas i Duran
L’acte ha començat amb la intervenció d’Enric Marquès, que ha iniciat el seu discurs reivindicant la figura de Lluïsa Duran, que també dona nom a la Biblioteca on s’ha presentat a biografia. Segons Marquès, Lluïsa Duran “representa la memòria de moltes dones republicanes que van veure tallades de soca-rel tots els projectes de vida, les llibertats aconseguides”.
Marquès també ha assenyalat la importància de la memòria d’Hugas i Duran per al territori, nissagues que continuaren amb la restauració de la democràcia. “El 1979, amb l’elecció de Joan Hugas i Duran com a primer alcalde d’ERC de la Bisbal en democràcia, Lluïsa Duran va veure en el seu fill una forma de rescabalar-se de tots aquells anys de postguerra, i de les dificultats i de la repressió patida”.
L’autora de l’obra, Pilar Francès, ha explicat com aquest és “un llibre que fa un passeig per la història de la nissaga Hugas i Duran, però alhora fa un passeig per la història recent del país: el republicanisme empordanès, l’adveniment de la Segona República, l’esclat de la Guerra Civil, la derrota republicana, l’exili i la repressió, els mals que vingueren per no ser acceptada una república legítimament, i també l’arribada de la democràtica i el retorn a la calma”.
Durant la seva intervenció, Francès ha destacat especialment el capítol de la Guerra Civil i les seves conseqüències a través de la figura de Lluïsa Duran, l’única dona de la Bisbal acusada de delicte de rebel·lió i condemnada a cadena perpètua. Per Pilar Francès “ella és l’exemple clar de la política de la repressió emprada d’aquell moment contra tot aquell que es va posicionar a favor del règim republicà”.
A banda del matrimoni format per Lluïsa i Gaietà, Pilar Francès, també ha reivindicat la figura de Víctor Duran, germà de Lluïsa Duran i amic de Josep Irla, que va haver d’emprendre el camí a l’exili, “deixant aquella república que enyorava tornar”, en paraules del mateix Víctor. Narcís Duran i Juera, fill de Víctor Duran, també continua amb la història de la nissaga a Perpinyà on, segons ha apuntat Pilar Francès, “seguí el compromís polític i cívic i també un activisme cultural catalanista, aportant un granet de sorra a tota aquesta militància d’esquerra”.
L’acte ha finalitzat amb la intervenció del president de la Fundació Irla, Raül Romeva, que ha defensat la importància de la memòria històrica entesa no només com una qüestió del passat, sinó de futur. “La millor manera de construir el futur és saber d’on vens, és saber quines són les teves arrels i sobretot qui són els pilars els quals has de construir aquest futur”.
A través de l’exemple d’aquestes dues nissagues, ha posat en valor “la lluita de tantes persones que com Hugas i Duran van lluitar per un bé comú”. “Això no va d’un jo individual, això va de persones com a part d’un col·lectiu. I crec que aquesta biografia mostra molt bé aquesta col·lectivització de la lluita dels drets i llibertats del republicanisme”.
Fes clic per llegir la biografia↘
