fbpx

El teletreball, una mesura de (des)igualtat?

Conversem amb Mireia Duran i Silvia Carrillo, autores de «Teletreball i gènere» per analitzar els efectes del teletreball en els rols tradicionals de gènere

La Fundació Josep Irla tanca aquest març feminista amb la presentació del darrer estudi «Teletreball i gènere. Anàlisi a Catalunya des d’una perspectiva feminista», de la sociòloga Mireia Duran i la politòloga Silvia Carrillo, premiades amb la Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza 2020. La presentació ha comptat amb les autores de l’estudi i la periodista Elisenda Rovira.

El teletreball posa en dubte la manera tradicional d’entendre el treball remunerat i el treball de la llar i de cures com dues esferes totalment separades? És la qüestió que ha plantejat Alba Castellví, vicepresidenta de la Fundació, a l’inici de la presentació:  “Si el treball a distància es fa a la llar, té una característica essencial, que és la irrupció del treball productiu dins l’àmbit privat. És una situació que comporta una modificació clara dels espais, dels temps, de les dinàmiques de convivència i de les relacions laborals, i en conseqüència, pot promoure un canvi en l’assignació de tasques de treball no remunerat”.

“El teletreball pot ajudar a flexibilitzar la jornada i poder combinar el treball productiu amb el no productiu”.

Mireia Duran i Silvia Carrillo han assenyalat el teletreball com una mesura positiva, en tant que pot ajudar a flexibilitzar la jornada i poder combinar el treball productiu amb el no productiu.

No obstant, també pot ser un excusa perquè les dones continuïn ocupant-se del treball de la llar i les cures malgrat estar treballant de forma remunerada, reproduint així els rols de gènere i invisibilitzar-los. “Una invisibilització que també es reprodueix en l’esfera laboral, ja que les dones tenen major dificultats a l’hora de fer demandes de millora de les condicions laborals o promocionar les seves carreres professionals”, ha afegit Duran.

“El teletreball també pot reproduir els rols de gènere i invisibilitzar-los”

Carrillo ha apuntat que el teletreball, doncs, pot ser entès com una mesura de conciliació, “enfocada cap a les dones i des d’aquesta lògica productivista −en com es combina l’esfera remunerada amb la no remunerada, però tant al contrari”. En aquest sentit, ambdues autores han criticat com “les polítiques públiques han contribuït precisament a la centralitat d’aquest treball productiu”, i per tant, a “invisibilitzar tradicionalment el treball domèstic i de cures”.

Amb la realització d’aquest estudi, Carrillo i Duran han afirmat que el teletreball en sí no és ni positiu ni negatiu en relació a reduir les desigualtats de gènere ni a millorar les condicions de vida de les dones.

Però sí que és un forma de treball que posa sobre la taula algunes alertes a tenir en compte: “Si el teletreball es percep com una mesura per conciliar la vida laboral amb la vida familiar, estarem contribuint una altra vegada a les desigualtats de gènere en el mercat laboral. En canvi, si pot servir per situar la cura al centre i des d’aquesta corresponsabilitat de totes les persones, doncs entenem que sí podria contribuir a reduir les desigualtats de gènere”, conclou Duran.


Descarrega’t l’estudi complet 

Comparteix aquesta noticia