La Fundació Irla ha presentat L’Opinió, el diari de la revolució republicana (1931-1934), l’estudi inèdit elaborat pel periodista Jaume Guillamet sobre el diari L’Opinió, el primer òrgan d’Esquerra Republicana, nascut com a continuació del setmanari L’Opinió (1928-1931), editat i sostingut pel mateix propietari Joan Casanelles, que té més endavant el suport personal i econòmic de Josep Tarradellas.
La presentació ha comptat amb Jaume Guillamet, catedràtic emèrit de la UPF i autor de l’obra, Joan Manuel Tresserras, professor de comunicació de la UAB, Mònica Terribas, periodista i professora de la UPF, i Raül Romeva, portaveu de la Fundació Irla.
La presentació es pot recuperar al canal de Youtube de la Fundació.
L’Opinió com a projecte polític
El portaveu de la Fundació, Raül Romeva, ha obert l’acte destacant que L’Opinió va ser “una eina de combat democràtic, un espai de debat intel·lectual i una plataforma de modernització política”. En aquest sentit, Joan Manuel Tresserras ha definit L’Opinió com un projecte capital no només des d’un punt de vista periodístic, també sobre la història general de la República: “L’experiència republicana va ser una improvisació constant cada dia. Hi havia principis, però no un projecte acabat. I el lloc públic on es produeix principalment aquest debat va ser el diari L’Opinió”, ha afirmat.
En el seu torn, Jaume Guillamet ha assenyalat com a través de les pàgines del diari, s’evidencia la complexitat d’aquests primers anys de la República. “No va ser precisament un oasi català, el nivell de violència que hi havia era molt alt”, ha afirmat Guillamet.
Romeva també ha subratllat que aquest estudi mostra com els mitjans poden esdevenir “actors polítics que articulen idees, que connecten societat i institucions, que contribueixen a definir horitzons”. En aquest sentit, Jaume Guillamet ha apuntat com a diferència del projecte propi que podia tenir Macià o Companys, L’Opinió té un projecte propi, un projecte polític, que és Esquerra Republicana.
Guillamet també ha fet èmfasi en el títol de l’estudi, que va sorgir a mesura que avançava en la recerca en constatar que el grup de L’Opinió repetia constantment l’expressió “el diari de la revolució republicana”. “Fins i tot defensaven que si les dretes destruÏen la República, ells farien una altra revolució”, ha assenyalat.
L’Opinió, entre els diaris més populars
Per la seva banda, la periodista Mònica Terribas ha reivindicat el diari com un instrument de pensament transversal en uns anys especialment difícils. Ha recordat que un factor fonamental del periodisme és el temps, i que el diari L’Opinió, malgrat els temps convulsos, encara va viure una època en què l’ofici del periodisme gaudia del privilegi de reflexionar.
Entre els periodistes que van passar per L’Opinió, “trobem noms tan destacats com el mateix director, Joaquim Ventalló, Josep Maria Lladó, secretari de l’Associació de Periodistes de Barcelona, o Francesc Madrid, conegut com Paco Madrid, que va ser el corresponsat de L’Opinió a Madrid. Terribas també ha posat en valor la figura de dones com Irene Polo des del reporterisme i Rosa Maria Arquimbau, “dos motors que si no ens haguessin robat durant el franquisme, estaríem més avançades com a dones en el camp del periodisme”.
