L’acte tindrà lloc dijous 27 de febrer, a les 18:30 h, al Centre Cívic de l’Estació del Vendrell (Avinguda Jaume Carner, 1. Vendrell). No cal inscripció prèvia i totes les persones assistents rebran un exemplar de la biografia gratuït. També es podrà seguir en format online a través del canal de Youtube de la Fundació o per xarxes socials amb l’etiqueta #BiografiaIrla.
Comptarà amb la participació de l’historiador Pau Vinyes, autor del projecte guanyador de la Beca Tarradellas 2023 que dona forma a aquesta biografia; Alfonso González Bondia, president del grup municipal Som Poble-ERC Vendrell; Nativitat Castejón, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès; i Raül Romeva, portaveu de la Fundació Irla.
Jaume Carner i Romeu (Vendrell, 1876 – Barcelona, 1934), advocat i polític, s’afilia al moviment catalanista en formar-se el Centre Nacional Català, organització que s’integrarà dins de la Lliga Regionalista, des d’on representarà l’ala esquerrana i republicana enfront del bloc hegemònic conservador d’Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. És un dels organitzadors de la candidatura dels “quatre presidents” a les legislatives del maig de 1901. Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona, desenvolupa una tasca política d’envergadura. Per desavinences amb la direcció lligaire se’n separa. Cofundador del diari federalista i catalanista El Poble Català, impulsa el Centre Nacionalista Català, organització que també presidirà. També esdevé una figura destacada en l’organització del projecte Solidaritat Catalana que encapçala Francesc Macià, guanyadora de les legislatives el 1907 a Catalunya. El 1910 és cofundador de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), conjuntament amb d’altres destacats prohoms del republicanisme català. Davant la greu crisi que pateix la UFNR a causa de les escissions internes i la fugida de membres cap a d’altres organitzacions polítiques. Al perdre l’acte de diputat el 1916 abandona momentàniament la política per dedicar-se a la professió d’advocat. No participa en la preparació i fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Tot i això, arran de les eleccions municipals del 12 d’abril i dos dies després de la proclamació de la República torna de nou a l’esfera pública com a president de la Diputació Provisional de Catalunya. Serà el màxim responsable de la comissió que ha de redactar l’Estatut de Núria. El 15 de desembre de 1931, un cop aprovada la Constitució republicana, Manuel Azaña el nomena ministre de Finances del Govern de la República. Durant el seu mandat engegarà la reforma tributària -precedent de l’actual impost sobre la renda-, i l’impost de béns de luxe.