Els llibres incòmodes sempre m’han cridat l’atenció. M’agrada que hi hagi algú capaç de plasmar allò que tots sentim i que ens costa reconèixer —per vergonya o simplement per un buit a l’hora de posar-hi nom. Els humans som animals amb impulsos incontrolables i, per molt que ens hi esforcem, a vegades no els podem maquillar. La Joan, la protagonista d’aquesta història, no pot frenar la ràbia que la vida li ha fet acumular. Apaivagar el seu dolor l’empeny a encetar un viatge per intentar pair tot el que ha hagut de suportar. Reconèixer-se passa per trobar sentit al seu passat i alhora fugir de la ciutat que l’ha vist créixer. La novel·la és l’entramat del present desordenat amb el que ha volgut tapar —sense èxit— un trauma de la infància.