Pel que fa a l’organització territorial, la Catalunya d’avui és una Catalunya poc ambiciosa. El seu model actual és, en bona mesura, una simple actualització de la divisió territorial de la dècada de 1930, que al seu torn ja era una posada al dia dels partits judicials que va imposar anteriorment —sobre la base d’un estudi previ de les àrees d’influència de les ciutats mitjanes i petites— l’Estat espanyol. En cada moment de canvi institucional, s’ha optat per acceptar la inèrcia del que ja s’estava duent a terme, sense aportar gaires innovacions. Davant d’una situació d’estrès territorial com va ser la pandèmia de la Covid-19, aquestes tensions de l’arquitectura territorial es van veure més nítidament que mai.