Annie Ernaux

Sofia Vilella Pujol. Crítica literària

A Annie Ernaux li envejo dues coses. La primera és la lucidesa amb què observa el món i s’observa a si mateixa. No ho dic per dir: sembla que, posant-hi una mica d’atenció, sigui capaç d’entendre-ho tot. M’encantaria ser perspicaç com ella, enfrontar-me a la vida amb la seva saviesa calmada. La segona cosa que cobejo, encara més difícil d’aconseguir, és la capacitat que té per expressar el que rumia, per convertir les cavil·lacions en literatura. Ernaux està dotada, innegablement, d’un particular savoir écrire: a cada moment comprèn què ha de dir i què no ha de dir, i també és molt conscient de com ha de fer-ho. Domina amb precisió l’encadenament de paraules, peròalhora sap fer molt bé silenci, cosa que probablement encara és més important.