Manel López Esteve és l’autor de la biografia de l’històric dirigent republicà: “La democràcia republicana, la justícia social i Catalunya són els tres elements que van guiar la trajectòria de Víctor Torres”
L’Antic Casal de Joventut Republicana de Lleida ha acollit aquest dimarts la presentació de la biografia «Víctor Torres, una vida republicana», escrita per Manel López Esteve i editada per la Fundació Josep Irla, amb el suport de la Paeria de Lleida i de la Diputació de Lleida.
Ha comptat amb la participació de l’autor, Manel López Esteve, professor d’Història Contemporània de la UdL i autor de l’obra; Miquel Pueyo, paer en cap de Lleida; Conxita Mir, catedràtica d’Història Contemporània de la UdL; Marta Vilalta, secretària general adjunta d’Esquerra; i Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla.
Aquesta recerca històrica dona a conèixer la trajectòria Víctor Torres i Perenya, fill de dues il·lustres nissagues lleidatanes. Inicia de ben jove un compromís polític amb Esquerra Republicana, que no abandonarà mai al llarg de la vida. Amb l’esclat de la Guerra Civil, lidera els joves milicians de les JEREC de les terres de Ponent que s’allisten voluntaris a la Columna Macià-Companys; i durant el conflicte armat, lluita com a comissari primer al front d’Aragó i després al front del Segre. A l’exili, és el braç dret del president de la Generalitat Josep Irla; a la fi del franquisme, retorna a Catalunya i esdevé un dels líders de la renascuda Esquerra Republicana; i durant la represa democràtica, serà diputat de les dues primeres legislatures del Parlament de Catalunya.
La recuperació de la figura de Víctor Torres
El paer Miquel Pueyo ha iniciat l’acte recordant la seva relació amb Víctor Torres: “La seva proximitat personal, política, espiritual que ens ha impregnat tant, sobretot per a aquells que vam tenir l’oportunitat de conèixer-lo”.
La catedràtica d’història Conxita Mir ha posat en valor la figura de Víctor Torres, “expressió d’un republicanisme catalanista i obrerista”. Una expressió recollida a la mateixa coberta d’aquesta biografia: “Aquest títol està carregat d’intencions perquè vol ser una biografia política sobre un home que va fer política des del setze anys al costat d’Esquerra Republicana, fidel a la República i als valors republicans”.
Marta Vilalta ha destacat la seva dignitat, humanitat, compromís i senzillesa, “tots aquests són adjectius que defineixen a Víctor Torres”. I ha recordat el seu llegat: “Ni Catalunya, ni Lleida ni nosaltres seríem els mateixos sense la figura de Víctor Torres”.
L’autor Manel López Esteve ha qualificat aquesta biografia com una peça molt significativa d’una història coral molt més àmplia, formada per milers de perfils que havien estat centrals en la transformació de la Catalunya del segle XX: “El republicanisme catalanista“. Víctor Torres també és testimoni i resultat de l’expressió política de masses als anys 1930: “El camí que va recórrer Víctor Torres és el camí que va recórrer Esquerra Republicana”.
Durant la seva intervenció, l’autor també ha recordat l’ideari clau durant tota la seva etapa política: “La democràcia republicana, la justícia social i Catalunya, aquests tres elements són la brúixola que van guiar Víctor Torres”.
Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla, ha tancat l’acte amb un clam en favor de la memòria republicana: “La desmemòria és una aliada de la repressió. I potser per això la Fundació té com un dels pilars de la seva activitat combatre aquesta desmemòria”.
Sobre l’autor
Manel López Esteve és doctor en Història Contemporània per la UPF i professor a la UdL i la UOC. Ha centrat les seves investigacions en la història social i política de Catalunya, Espanya i Europa durant el període d’entreguerres i especialment durant la Segona República. Entre les seves obres hi trobem: «Els Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya», resultat de la seva tesi doctoral dirigida per Josep Fontana; «6 d’Octubre. La desfeta de la revolució catalanista de 1934», conjuntament amb Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonzàlez i Vilalta; i les seves aportacions en nombroses obres col·lectives com ara «La Segona República a Catalunya», «El catalanisme davant el feixisme 1919-2018», «La Revolución rusa de 1917 y el Estado» o «Un siglo de comunismo en España».
