Daniel Raventós, Lluís Torrens, Carme Porta, Itziar Guerendiain i Sergi Raventós participen a la jornada conjunta de la Fundació Irla i la Coppieters Foundation

Un any més la Fundació Irla i Coppieters Foundation han unit esforços per celebrar una nova jornada europea, enguany dedicada a analitzar i debatre sobre els avantatges de la Renda Bàsica Universal i la seva viabilitat més enllà de l’àmbit autonòmic o estatal.

L’acte ha tingut lloc al Hub Social de la Fundació Bofill i ha comptat amb la participació de Daniel Raventós, president de la Xarxa Renda Bàsica, Lluís Torrens, secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Carme Porta, exdiputada i impulsora de la primera proposta de Renda Bàsica al Parlament, i Itziar Guerendiain, membre del col·lectiu ORAIN! i investigadora predoctoral a la UPV/EHU.

La cloenda ha anat a càrrec de Sergi Raventós, director de l’Oficina del Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal. En la seva intervenció, ha destacat “el suport social ampli i transversal” amb què compta la proposta de renda bàsica a Catalunya, “especialment entre joves i dones”. També ha reivindicat que la renda bàsica no és només una proposta que acabaria amb la pobresa, sinó que va més enllà. I per això ha anunciat: “Tenim la intenció d’avaluar els efectes d’una renda bàsica en altres àmbits, com en el consum, estalvis, relacions de gènere i dins de les llars, educació, salut…”

Presentació de l’estudi: Una Renda Bàsica Europea

Durant la primera part de la jornada, el professor Daniel Raventós ha presentat les conclusions de l’estudi Una Renda Bàsica Europea, que ha elaborat conjuntament amb els investigadors Jordi Arcarons i Lluís Torrens.

A manera de resum, n’ha apuntat sis: “Les grans fortunes i les immenses desigualtats són un problema per la llibertat de la majoria no rica”; “la pobresa, a més de l’òbvia mancança material, també és una manca de llibertat”; “la renda bàsica és una proposta que permetria garantir l’existència material de tota la població, en aquest cas, de la UE”; “la renda bàsica europea es pot finançar a partir de la reforma de tres impostos, el de la renda, el de la riquesa i el del diòxid de carboni”; “la implantació d’una renda bàsica mitjançant el finançament proposat reduiria les desigualtats del conjunt de la UE”; i que “un impost a la riquesa no és només possible, sinó que també és necessari”.

Daniel Raventós ha posat èmfasi en la forma en com s’hauria de finançar una futura renda bàsica a escala europea: “Parlar del finançament de la renda bàsica és parlar òbviament d’impostos”, una qüestió que es valorarà en positiu o negatiu segons la visió liberal o republicana. “Si vostè és un liberal, considerarà que els impostos són un robatori; si vostè és un republicà, considerarà que no existeix la llibertat sense impostos”, ha afirmat.

El president de la Xarxa Renda Bàsica ha conclòs la seva intervenció responent a la qüestió sobre com hauria de ser el cost d’una renda bàsica. “El que ens hauríem de preguntar és quin és el cost de no tenir-ne una”.

Taula rodona: Renda Bàsica Universal, la següent conquesta en la lluita per la llibertat

A partir de les conclusions de l’estudi, Daniel Raventós ha conversat amb Carme Porta, Itziar Guerendiain i Lluís Torrens sobre els avantatges d’una RBU i la viabilitat d’implementar-la a escala europea.

Carme Porta ha assenyalat que la renda bàsica posaria fi als problemes de gestió que generen els actuals subsidis i que contribueixen a tensar els serveis socials: “Hem convertit el personal en una gestoria i estem incrementant els costos amb tanta burocràcia, deixant de banda l’acompanyament a les persones que ho necessiten”. Lluís Torrents també ha parlat de “la trampa de la pobresa” que també se’n deriva de les ajudes condicionades, “un problema que amb la renda bàsica s’evita per la seva incondicionalitat”.

Daniel Raventós ha defensat la viabilitat d’aquesta proposta, com ja es va aprovar la prohibició de fumar a espais públics o el matrimoni homosexual. Però, com ha remarcat Carme Porta, això va “de voluntat política”.

Davant de la precarització laboral i social ja existent, Itziar Guerendiain ha reclamat que “cal mobilitzar políticament aquest malestar i dependència del treball per generar una massa a favor de la renda bàsica”, però alerta que la qüestió “no és tant quan arribarà aquesta renda bàsica, sinó en quines condicions”.