fbpx

Una Catalunya més equilibrada entre territoris?

Maria Sisternas i Jordi Sánchez conversen a la presentació del número 46 de l’Eines sobre territori amb una mirada republicana

La Fundació Irla acaba de presentar el número 46 de la revista Eines «Mirades republicanes al territori», una aportació al debat sobre l’estat actual del territori: un país divers i amb moltes realitats diferents, les quals necessiten d’un projecte per aconseguir una Catalunya i uns Països Catalans equilibrats, que permetin poder viure arreu.

La presentació ha tingut lloc a la Laie Llibreria Cafè i ha comptat amb Maria Sisternas, urbanista i directora de l’INCASÒL, i Jordi Sánchez, vicepresident de Polítiques Urbanístiques de l’AMB. Un debat moderat per la periodista Cati Morell.

El vídeo complet de l’acte:

Sobre la presentació

El director acadèmic de la Fundació, Lluís Pérez, ha apuntat la necessitat d’analitzar l’organització territorial actual, que històricament ha estat marcada per “la condició dependent de Madrid” i també per “l’òptica de la Catalunya dual, una divisió tramposa, que ha contribuït a deixar aquests desequilibris territorials”.

En una situació d’emergència de l’habitatge i d’infraestructures evident en el territori, això com també la qüestió del canvi climàtic, que està comportant problemes com el de la distribució de l’aigua, fins a quin punt el model territorial actual pot donar-hi resposta? Jordi Sánchez ha afirmat que “cal fugir de models de centre-perifèria, de ciutats com Madrid o París que s’ho queden tot, desertitzant l’entorn”. “Hem de tenir  una Catalunya que sigui en xarxa policèntrica, on Barcelona exerceixi de capital, però vagi de la mà d’aquestes noves centralitats que han d’estar repartides per tot el país”, ha reivindicat.

Maria Sisternas ha recordat que Barcelona respon a un model capitalista, que davant la manca d’una acció pública que distribueixi la prosperitat al llarg del territori, el mercat ha tendit a concentrar-se en les grans ciutats: “Barcelona és una mica víctima d’aquests processos, que acaben morint d’èxit. La solució a Barcelona també és el model territorial“.

Com ha apuntat Sisternas, més enllà de l’Eix Transversal de ciutats mitjanes fora l’Àrea Metropolitana de Barcelona, hi ha una Catalunya que està perdent població. Davant la pregunta de què es pot fer, la directora de l’INCASÒL ha proposat donar a conèixer a les empreses l’oportunitat que presenten aquestes poblacions per crear així nous llocs de treball, així com ha posat èmfasi en la qüestió de l’habitatge, avui insuficient: “L’habitatge no es resol amb un pla urbanístic a mans privades, ens cal ampliar el parc públic invertint en nou habitatge, adquirir habitatges buits, i impulsar la política del sòl, on el sector públic sigui qui qualifica i qui també posi el valor d’aquest sòl”.

En aquest sentit, “hem de buscar un urbanisme en xarxa que sigui compacte, cohesionador, que no sigui depredador del territori, que permeti tenir aquesta proximitat de serveis i amb un transport de qualitat“, ha reclamat Sánchez.

 

Sobre aquest número

Per analitzar aquests i altres reptes territorials, el número 46 de l’Eines «Mirades republicanes al territori» compta amb l’aportació de Joan Tort, que analitza l’ordenació territorial actual; amb Carme Ferrer, que ens explica l’Agenda Rural de Catalunya; amb Mariona Tomàs, sobre la governança d’aquests territoris; amb Josep Huguet, sobre com podrien cooperar els Països Catalans per enfortir els seus interessos; i amb Júlia Mumany, sobre el rol de Catalunya a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. També hi ha col·laborat el conseller Juli Fernández amb un portal dedicat als reptes de l’equilibri territorial per a la Catalunya sencera. I tanquen aquest dossier central Maria Sisternas i Jordi Sánchez, ponents del Fòrum.

Més enllà del dossier central, Ramon Codina ens parla sobre seguretat humana i les ocupacions; Alejandra López, guanyadora de la Beca Postdoctoral Irla 2022-2023, sobre el potencial social i cognitiu de les dades; Teresa Abelló sobre la trajectòria de Salvador Seguí, l’any en què es commemora el centenari del seu assassinat; i Clara Morer sobre justícia social.

Comparteix aquesta noticia