El filòsof inicia el curs amb una lliçó sobre la relació entre menyspreu a la veritat i autoritarisme

Més d’un centenar de persones s’han aplegat a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB per assistir a la Lliçó Inaugural Josep Irla 2019-2020: «Cinisme semàntic i poder autoritari». Enguany ha estat impartida pel filòsof Ulises Moulines, catedràtic emèrit de la Universitat de Munic i membre de l’Acadèmia de les Ciències de Baviera.

Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona, ha presentat la temàtica i el ponent. Durant la seva intervenció, ha dedicat unes paraules d’elogi a la carrera de Moulines: “Les seves publicacions l’han convertit en referent internacional com a filòsof de la ciència, però també ho és per les seves aportacions a la teoria del coneixement, l’ontologia i la història de la ciència”.

Entre aquestes obres, n’ha destacat especialment «Manifest nacionalista (o fins i tot separatista, si volen)», que Terricabras qualifica com “una aplicació pràctica al nacionalisme dels principis intel·lectuals i metodològics que Moulines ha defensat al llarg dels anys”. En aquest sentit, ha aprofitat per criticar la postura d’alguns filòsofs espanyolistes, que des d’un principi van rebutjar l’obra –perquè tot i que no feia cap referència explícita a Catalunya, tenia una pretensió de reflexió i validesa generals sobre el concepte de nacionalisme– i van posar en entredit la carrera de Moulines, “fins aleshores tan valorada per ells”. Una actitud que segons Terricabras, va ser “ideològica, irracional, ofensiva i intel·lectualment obscena”.

Què s’amaga darrere del cinisme semàntic?

Ulises Moulines ha començat la seva intervenció posant l’accent en el concepte de cinisme semàntic tal i com s’entén avui. Segons el filòsof, “el cinisme dels grecs antics es basava en criticar radicalment i de forma sincera allò que consideraven falòrnies dels intel·lectuals i polítics del seu temps; en canvi,  els cínics del nostre temps adopten conscientment i deliberadament mites i mentides, entabanant els qui es deixen entabanar”.

Com a exemple màxim d’actual d’impostors semàntics, Moulines ha citat el president rus Vladímir Putin i el dels EUA Donald Trump, en aquest ordre: “Mentre que les impostures que propaga Putin tenen una finalitat ideològica de consolidació i l’expansió de la ‘Santa Rússia’, darrere de Trump no hi ha cap finalitat ideològica supra-individual, només el culte descomunal al seu propi ego”.

Tot i que Putin i Trump són els més notables, no són els únics polítics forjadors d’impostures semàntiques en l’actualitat. En aquest sentit, Moulines ha citat el cas de França, que “si bé és menys notori, també hi reflexa un exemple d’impostor semàntic a través de la persona d’Emmanuel Macron”.

 

La manipulació del llenguatge a mans de l’autoritarisme

El cinisme semàntic també és un recurs recurrent pels moviments autoritaris, amb la intenció d’assolir el seu objectiu últim: enderrocar la democràcia i les institucions liberals a fi de substituir-les per un règim autoritari. Segons Moulines, perquè “per consolidar un règim, a la llarga, la manipulació massiva del llenguatge i les impostures semàntiques, com més grolleres millor, són tant o més eficaces que les mesures hard power –mesures repressives o violentes”.

En aquest context, Moulines ha parlat de l’existència de trets comuns en la semàntica dels règims antidemocràtics. Entre ells, destaquen per ser “sistemàtiques, massives o per tenir un caràcter internament contradictori”.

El catedràtic de la Universitat de Munic ha conclòs la Lliçó Inaugural apuntant que la metodologia dels polítics actuals “encara” es troba lluny de la dels règims totalitaris consolidats durant tot el segle XX, com l’estalinisme o el feixisme alemany. No obstant, ha advertit: “Tot dependrà de nosaltres, els ciutadans democràtics”.