És la pregunta que intenta respondre el darrer estudi publicat per la Fundació Irla Rebel·lies que no transformen. L’antifeminisme entre la població jove i adolescent cis-masculina a Catalunya, elaborat per Jordi Bonet, Barbara Biglia i Leon Freude, i que s’ha presentat aquest dilluns 2 de març a Barcelona (recupera aquí la presentació retransmesa al canal de Youtube de la Fundació Irla).
Si bé aquests discursos antifeministes s’han difós per tota la població al marge de les seves edats, en el punt de mira es troben les persones joves. De fet, en els últims anys, els mitjans s’han fet ressò de diverses enquestes que recollien com els homes joves es decanten cada vegada més per postulats de dretes, i especialment contra el feminisme. Així ho mostrava de nou el darrer Baròmetre Joventut i Gènere publicat durant aquest mes de febrer, i que ha tornat a omplir titulars sobre com els joves rebutgen postures i polítiques d’igualtat, partint de la premissa que aquesta igualtat ja s’ha assolit i que el feminisme ha anat massa lluny en aquest sentit. Però fins a quin punt aquest fenomen és real, quines formes adopta i quins factors el condicionen?
Algunes dades per entendre el fenomen
La recerca parteix d’una perspectiva generacional comparada entre la Generació Z, els Millennials, la Generació X i cohorts anteriors, i evita lectures culpabilitzadores o estigmatitzadores. L’antifeminisme no és exclusivament juvenil, però presenta formes específiques entre els nois més joves:
La bretxa de gènere és més intensa entre les generacions joves: En tots els indicadors analitzats, la distància entre homes i dones és més pronunciada en la Generació Z que en generacions anteriors.
Mentre que el sexisme tradicional és minoritari, les formes predominants actualment són el sexisme modern, basat en la percepció que la igualtat ja s’ha assolit i que el feminisme ha anat massa lluny, i la creença en el sexisme invers, la idea que els homes es troben avui en desavantatge a causa de les polítiques d’igualtat.
La interseccionalitat és rellevant: Les persones no heterosexuals presenten nivells significativament més baixos de sexisme modern i d’actituds antigènere. Pel que fa a la racialització, les dades no indiquen que els nois joves racialitzats siguin els més antifeministes; fet que obliga a matisar aplicacions simplificades del privilegi agreujat en aquest context.
L’àmbit del gènere és una de les passarel·les mitjançant les quals els joves poden aproximar-se a l’extrema dreta: Actualment, molts dels joves pregunten a les xarxes socials sobre com relacionar-se, com tenir més seguretat amb sí mateixos o com estar millor amb el seu propi cos, i responent al funcionament de les xarxes i el seus algoritmes, se’ls ofereix un tipus de contingut generalment antifeminista i sexista.
Com combatre-ho?
El sexisme no ha desaparegut; s’ha transformat. Per abordar-lo amb eficàcia, calen intervencions estructurals, sostingudes i no simplificadores que evitin responsabilitzar exclusivament la joventut d’un fenomen que travessa tota la societat.
- En l’àmbit de les polítiques públiques: cal reforçar la coordinació entre departaments, consolidar un marc comú de referència i incrementar els recursos destinats a la prevenció. També és necessari promoure més recerca sobre les resistències als drets feministes i LGBTIQ+.
- En l’àmbit educatiu: és fonamental reforçar una coeducació transversal i sostinguda en el temps. Els tallers puntuals poden ser útils, però han d’estar integrats en una estratègia continuada, amb metodologies participatives i no adultocèntriques. Cal generar espais específics d’escolta per als nois, reconeixent la diversitat de posicions que ocupen.
- En l’àmbit digital: és necessari comprendre el funcionament dels algoritmes i les bombolles informatives, evitar l’amplificació involuntària dels discursos d’odi a les xarxes socials i desenvolupar contranarratives atractives que connectin amb la joventut.