Sant Jordi des de casa

Ens trobem davant d’un Sant Jordi diferent i excepcional. Per això, des de la Fundació Josep Irla volem reivindicar avui més que mai la celebració d’una diada tan especial com aquesta, de la mà d’alguns dels autors i autores que han participat aquest darrer any en els estudis i publicacions de la Fundació:

Antoni Dalmau, autor de l’opuscle biogràfic «Nativitat Yarza, primera alcaldessa de Catalunya» ens recomana «L’esperit del temps», de Martí Domínguez, premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. Domínguez torna a les seves novel·les d’inspiració històrica per alertar-nos de l’arribada de l’extrema dreta a tants països del món, entre ells l’Estat espanyol.

 

Sílvia Claveria, autora de l’estudi Irla «Dones als executius», ens recomana «El feminisme i les transformacions de la política», de Mari Luz Esteban. Quin és el moviment feminista actual? Com i on es crea el coneixement feminista? Hi ha un desequilibri entre la teoria i la pràctica? Com es garanteix l’èxit d’una política feminista? Preguntes i respostes a través d’aquest assaig feminista des de l’experiència d’Euskal Herria.

 

Marc Sanjaume, autor de l’article de la revista Eines «Esport i solidaritat» ens recomana «Els fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder», de Raül Garrigasait. És un llibre que ressegueix la creació i la història de la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, centrant-se en les tres figures, els fundadors, que la van fer possible: Francesc Cambó, Joan Estelrich i Carles Riba.

 

Tona Majó, autora de l’opuscle biogràfic «Fidela Renom, primera regidora de Sabadell» ens recomana «La capsa vermella: La Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà», relatat pels periodistes Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez Vilalta i David Ramos. Més de 5.000 fotografies que Antoni Campañà (1906-1989) va fer durant els tres anys de la Guerra Civil, des de protestes per la manca d’aliments davant La Pedrera fins a soldats del Tercer Reich desfilant per la Diagonal. L’últim gran tresor fotogràfic de la guerra fins ara mai vist.

 

Marta Brik, autora de l’article de la revista Eines «El Kurdistan sirià després de l’ocupació de Daesh» ens recomana «El naufragi de les civilitzacions», d’Amin Maalouf. Quan per primer cop es podria conduir a la humanitat cap a una era de llibertat i progrés, el món sembla anar en direcció oposada. Com hem arribat fins aquí?  És el punt de partida d’aquesta obra, a mig camí entre l’assaig i un diari de sensacions sobre la situació del món actual.

 

Josep Puy, autor de la biografia «Samuel Morera, alcalde republicà de Terrassa» ens recomana «Els llops», de Hans Hellmut Kirst. Considerada com una de les obres mestres de Kirst, l’autor dibuixa una mordaç radiografia del nazisme en un petit poble alemany, des del seu espectacular naixement fins al seu fatídic esfondrament.

 

Núria Gavarró, autora de l’article de la revista Eines «Les polítiques progressistes de la Generalitat republicana» ens recomana «Un poble traït: Espanya de 1874 als nostres dies: Corrupció, incompetència política i divisió social», de Paul Preston. Segons l’autor, en la història moderna de l’Estat espanyol hi ha hagut sempre una desconnexió entre la realitat social i el poder polític. Un poble traït és la crònica d’un estat, en què es mostra l’abisme entre una població desitjosa de progressar i unes elits que tracten, una vegada i una altra, de bloquejar els seus intents.

Comparteix aquesta noticia