Nativitat Yarza, Fidela Renom, Justa Goicoechea, Consol Nogueras i Caterina Casas van ser les primeres electes femenines a les institucions locals.

Més d’un centenar de persones s’han aplegat aquest dimecres a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona per retre homenatge a les primeres dones del municipalisme català.

La primera alcaldessa, Nativitat Yarza, i les primeres regidores de Catalunya, Fidela Renom, Justa Goicoechea, Consol Nogueras i Caterina Casas, representen una generació de dones lluitadores, compromeses amb el feminisme i els valors republicans, que van accedir al poder a partir de les eleccions municipals de gener de 1934 –Caterina Casas accedeix al càrrec de regidora més tard, el juliol de 1936.

Per conèixer-les de prop, han participat a l’acte les autores i autors dels opuscles biogràfics: Antoni Dalmau i Isidre Surroca, biògrafs de Nativitat Yarza; Tona Majó i Genís Ribé, biògrafs de Fidela Renom; Josep Vall, director executiu de la Fundació Josep Irla i biògraf de Justa Goicoechea; Margarida Colomer, biògrafa de Consol Nogueras; i Antònia Castellana, biògrafa de Caterina Casas.

Amb la col·lecció «Pioneres del municipalisme feminista» es recupera aquestes figures que havien restat oblidades durant els anys de franquisme i bona part de l’etapa democràtica.

La recuperació del capital simbòlic

Alba Castellví, vicepresidenta de la Fundació, ha iniciat l’acte reivindicant la recuperació de la memòria republicana. En aquest sentit, ha recordat que des de la Fundació s’han anat rescatant “noms absolutament desconeguts per la immensa majoria de la societat catalana fins aleshores, com ara les propagandistes Maria Dolors Bargalló, Maria Teresa Gibert i Enriqueta Gallinat o les periodistes i escriptores Aurora Bertrana i Rosa Maria Arquimbau. 

“Avui fem un pas més, ja que recordem que fa 85 anys hi va haver les primeres eleccions municipals a Catalunya en què les dones van poder votar en igualtat de condicions que els homes i també les primeres en què hi va haver electes femenines”, ha explicat Castellví.

Durant el debat, els ponents han posat en valor la tasca de recuperar aquestes figures perquè “és un capital simbòlic que no es pot deixar perdre”, ha subratllat Josep Vall. Malgrat que s’ha avançat molt en la recerca, l’historiador Antoni Dalmau ha afirmat que “la societat catalana hauria de prendre consciència que sobre la República i, especialment, la Guerra Civil encara hi ha molta feina a fer”.

El president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras, ha tancat l’acte, on ha destacat: “La tasca de recuperació de la memòria històrica és necessària i funcional per enriquir les reflexions del present i ens ajudi a marcar les línies polítiques per al futur”.

 

Coneixem les pioneres del municipalisme feminista

Els autors i autores dels cinc opuscles biogràfics han conversat sobre el compromís polític i social d’aquestes pioneres, la seva tasca com a regidores durant la República i part de la Guerra Civil, i les dificultats que patiren amb la repressió franquista. La sociòloga Sílvia Casola ha estat l’encarregada de moderar el debat.

Antoni Dalmau i Isidre Surroca, biògrafs de Nativitat Yarza –la primera alcaldessa de Bellprat i la primera escollida democràticament als Països Catalans–, l’han definit com “una mestra republicana i feminista, influïda per la figura del Marcel·lí Domingo. Compromesa políticament amb el país, exercí com a alcaldessa, destacà en el seu paper com a propagandista republicana i, fins i tot, va ser miliciana al front d’Aragó”.

Tona Majó i Genís Ribé, biògrafs de Fidela Renom –la primera regidora de Sabadell–: “Era una dona avançada als seus temps, que va lluitar per la protecció dels infants amb la creació de noves escoles per a les classes obreres, va promoure la formació de les dones i va lluitar per la defensa de la gent gran”

Josep Vall, biògraf de Justa Goicoechea –la primera regidora de l’Hospitalet–: “La Justa Goicoechea és un perfil compartit de dones amb empenta, que va aconseguir ser escollida com a representant electa en un moment en què la dona no se li cedia un espai per participar en la política”.

Margarida Colomer, biògrafa de Consol Nogueras –la primera regidora de Mataró–, ha destacat el seu afany de justícia social: “Com a regidora, Nogueras va impulsar mesures capdavanteres: va crear casals de gent gran on homes i dones poguessin estar junts; també creà en plena guerra la primera maternitat, un espai perquè les dones embarassades, especialment les refugiades, poguessin donar a llum en totes les condicions”

Antònia Castellana, biògrafa de Caterina Casas –la primera regidora Molins de Rei–,  ha posat en valor la seva tasca com a regidora de cultura i d’ensenyament en plena Guerra Civil, especialment en la seva defensa per l’escola catalana.

Pots trobar els 5 opuscles biogràfics i descarregate’ls gratuïtament → aquí