En un nou capítol #ÀgoraIrla, Katharina Pistor, Daniel Raventós i David Palomera analitzen les desigualtats des de l’òptica jurídica i econòmica
En el marc de la publicació de la versió en català de El codi del capital, la jurista Katharina Pistor ha tornat a Barcelona per analitzar la relació no visible entre llei, democràcia i desigualtats. En un acte organitzat per la Fundació Irla amb el suport de l’editorial Saldonar, Pistor ha debatut aquesta qüestió amb Daniel Raventós, president de la Xarxa Renda Bàsica, i David Palomera, membre de l’Espai Zero Vuit. Un debat moderat per la periodista Paula Ericsson.
A través de El codi del capital, la jurista alemanya dibuixa un retrat preocupant de la naturalesa global d’aquest codi, de les persones que li donen forma i dels governs que l’apliquen. Amb la codificació legal adequada, qualsevol objecte, reclamació o idea es pot convertir en capital, i els advocats són els responsables del codi. Pistor descriu com trien entre diferents sistemes i dispositius legals que s’ajusten millor a les necessitats dels seus clients, i com les tècniques antigues de codificació de la propietat de la terra com a capital s’utilitzen avui per codificar accions, bons, idees i expectatives.
“Primer va ser el capitalisme, després les democràcies”. Amb aquesta advertència ha començat Katharina Pistor la seva intervenció per presentar les principals línies del seu assaig. En aquest sentit, considera que “no està tan clar que el sistema sigui estable” i, per això, ha defensat la necessitat de “pensar seriosament en com recodificar-lo per assegurar un sistema més just, equitatiu i igualitari”. Davant la pregunta del com, ha respost: “Cal que ampliem l’espai per a la presa de decisions polítiques, un espai que s’ha escurçat perquè hem donat molta autonomia als agents privats”.
Tenint en compte l’escenari descrit per Pistor, l’economista David Palomera ha apuntat que les democràcies han arribat a ser, fins i tot, dependents del creixement econòmic: “L’Estat ha estat capturat des d’uns inicis per una idea de l’economia política del creixement”.
Segons l’economista Daniel Raventós, “malauradament, i potser de forma paradoxal, les democràcies contribueixen així a mantenir aquest sistema capitalista”. Raventós també ha recordat que “les llibertats de la gran majoria de la població no són compatibles amb les grans fortunes, no només per la seva riquesa, sinó per la seva influència en el món de la justícia, la política…”.
Davant d’això, és possible un mercat alternatiu al capitalista? Pistor ha reclamat que li agradaria veure “una economia de mercat real”, on hi hagués “una distribució de recursos justa”.